Riure, plorar

La ideologia és la filosofia de la idiotesa; la ironia, l’orquídia de la intel·ligència. Compartir una manera de pensar pot ser un obstacle per a la sagacitat. Els grups sempre són una font de confirmació dels propis prejudicis. És impossible ser lúcids si només llegim qui ens dona la raó com als bojos. La decadència comença quan al servilisme se li diu lleialtat; a la conspiració, astúcia; a la covardia, prudència. El diccionari com a cavall de Troia d’uns ideals que quasi sempre carrega el diable. L’alta filosofia ens ensenya a no ser gaire filòsofs. Hi ha moltes maneres de dir el que penses i només una de dir el que ets. No trobaràs poesia enlloc si no en portes a dins. La salut de la societat es diagnostica auscultant les paraules. La veritat es ven al millor postor i el periodisme té l’obligació de buscar els mots que algú no vol sentir, però per trobar-los ha d’incorporar tants matisos, ha de ser intel·lectualment tan honest i filològicament tan precís que corre el risc de quedar-se sense lectors i convertir en innecessaris els censors. L’escriptura és el llumí que encens en una nit de lluna negra enmig del camp. No serveix per veure objectes però il·lumina la foscor que tens al voltant. La llengua s’alça com a símbol de la noblesa que no es resigna a rendir-se. Ens enlluerna, i ens travessa, i ens acaricia, i els moments de felicitat venen a buscar-nos des del passat com senyoretes amb llumets d’oli. Hem decidit ser-los fidels. Cada dia agraïm que seguim vius mentre la Terra es balanceja com un bressol. L’odi fa impossible l’amor, inclòs el propi. Per més vell que sigui l’arbre, la branca més verda, des de la qual canta la merla, és nova cada primavera, més jove i més alta que mai, i la lluna d’avui és la mateixa que vam tocar amb les mans als nostres 20 anys i ens va fer seus, i l’univers sencer és nostre quan respirem. Tots els instants de llum ho són de felicitat. Quan hi ha claredat al nostre esperit fa bon temps. Morts ens veuran, però no deslleials. L’originalitat és una zona en què es troben els genis i els rucs. No t’esforcis a ser diferent; ho ets. Déu és al teu got de whisky. És veritat que només la mort lliura el jove de la vellesa, però tu decideixes. Riure, plorar. Riure, plorar. Què serà l’últim?