Innocència

Tot el que val la pena és compatible amb la innocència. Els misteris que importen sempre estan a la vista, i cal renéixer amb un esguard intens per contemplar-los. Ser profund sense perdre la ingenuïtat: aquest és el secret del gran art. Ser profund i divertit, valgui la redundància. El passat no pertany al temps, sinó a una mirada. Allunyats de la llum, reconforta saber que hi va haver dies inoblidables que et salven en nits de lladrucs miserables, en nits que t’abandonen com un paper enmig del carrer, en nits en què la soledat et colpeja com la coça d’un ruc. Si conservéssim l’enlluernament infantil tot ens semblaria nou i no perdríem el temps en modes estrafolàries, que són la manera que tenim els adults de combatre l’avorriment. L’existència és innocència o és mort. Una barreja d’admiració i de sorpresa és el principi de la filosofia; la gratitud, el de la fe; la ingenuïtat, el de l’art. L’alegria és el principi de tot. El pecat no és estar trist; és estimar la tristesa. També ho és embrutar les aigües per aparentar profunditat. Qualsevol pintura i qualsevol partitura i qualsevol amor corre el risc de no valdre res, i no valdria res sense córrer aquest risc. Els ossos crepiten en la foguera d’una vida en què ressonen com un baix continu els silencis i els secrets. No aspirem, inspirem. El món és més fondo que extens. Només hi ha una manera d’expressar-se: amb una intel·ligència una mica malvada i alhora amb candidesa. De forma perversa i sofisticada i amb el cor pur, amb alegria i senzillesa, com l’ocell que canta. Si volem donar vida a l’escriptura hem de fregar la incorrecció política, però no hem de perdre de vista que no és als rics que hem d’envejar, sinó als que tenen capacitat de pregar. Riure’s de tot i pregar: tota la resta té molt poca importància. L’histrionisme i l’absurd i l’esperpent de qui ja torna de tot són una magnífica manera de desafiar la borrosa sintaxi de la mort. Ens fem grans i cada vegada tenim més carta blanca per dir animalades i ser feliços. Per ser feliços perquè diem animalades. Sempre que fem balanç de les nostres vides donem les gràcies al Déu que no existeix, que reneix en cada nen que neix i ens ensenya la ciència necessària –la innocència– per entendre el món.