Amor

La valoració del que és minúscul és la trampa de què ens servim per arribar al que és gran. Escoltar el concert dels grills. Investigar què somien les formigues. La pluja en cursiva de la boira pixanera. La pluja en negreta del ruixat. La blancor al peu de l’olivera de les flors de les olives que mai no ho seran. La bellesa com a bé. El bé com a bellesa. La bellesa que no deixa ningú indiferent. La recerca de la cruïlla en què es troben eternitat i present. L’ombra de la canya que s’estremeix amb el vent. Les tisores que davant una rosa blanca dubten un moment. La música que t’arravata. Quina meravellosa condemna, la de ser músic! Quan s’és músic, s’és músic, i una vegada que n’ets, ja no hi pots fer res. I quan toques el dolor s’alleuja i es converteix en vol i el vol es transforma en alegria d’amants que s’amaguen un dins de l’altre i només se sent una suau brisa als arbres i la lluna brilla i la nit és un estrany dia i l’amor flueix en tot el que creix. Quina meravellosa condemna la de ser músic i comprendre que no tens importància i que l’important és entendre el vol de l’estimada i volar els dos junts fins que tot queda en silenci, tant en silenci com només pot estar-ne l’oceà, i sentir els dos junts la mateixa música blava, blava com n’estava el cel quan tu i l’estimada éreu cel, blava com n’estava la mar quan tu i l’estimada éreu mar. Quina meravellosa condemna la de ser músic sempre fora de casa sempre acomiadant-te sense poder ser tu sencer mentre fas sencers els altres amb sons que comencen des de quasi res i creixen i creixen i creixen fins a arribar al que és immens. Entendre no és comprendre. Comprendre és acceptar l’abisme amb un altre. És un exercici de pietat. Hi ha coses de què no podem saber però de les quals no podem dubtar. No hi ha cap diferència entre viure i creure. Un pit-roig diminut conté tots els regnes. El que és minúscul com a trampa per arribar al que és gran. Són enormes, tan petites, les estrelles. Porten molts anys apagades les que ens banyen amb el seu fulgor. La raó final no és una raó: és un amor. Afrontrem amb dignitat i enteresa la derrota anunciada. Mort l’amor, ja tot és res. Love is ressurrection. L’eternitat espera les nostres pupil·les de ressuscitats.