Si no saps que no saps res

Si no saps que no saps res no saps res. La humilitat no ens salvarà de l’Infern, però potser sí de fer el ridícul. Entendre consisteix a entendre que no havíem entès el que pensàvem que havíem entès. Si no ens preocupa saber que no sabem és perquè sabem que les eines de la saviesa –ocells, oceans, rius, el cel, la pluja, un insecte– vindran a buscar-nos com senyoretes amb llumets d’oli. Fins i tot Newton va ser ingenu, com va demostrar Einstein. La nostra única certesa és que un dia quedarem muts, però ens consola posseir l’escepticisme càlid de qui sap que no existeix la veritat però sí la pietat. La humilitat ens ensenya a cantar. Cantar una bonica cançó és regar les plantes i ser feliç en secret, és pensar que cada naixement és un miracle encara que n’hi hagi 370.000 cada dia al món, és saber que hi ha dies que són tan bells, però tant, que fins i tot ens n’adonem, és mirar amb una tristesa deliciosa les coses que volíem fer i no farem, és perseguir el prodigi de ser subtil dient-ho absolutament tot, és gaudir dels enigmes d’una vida que és desconcertant igual que l’enlluernament del primer amor, és adonar-nos que n’hi ha prou amb estimar per portar el món a la butxaca, és tenir present que la primera cosa que hem de fer, sempre, és seguir endavant. Cantes el que perds per no perdre el que cantes. La música és també poesia; la poesia és també música. Cantar una bonica cançó en plena joventut té un valor relatiu perquè és la primavera qui canta. El que té mèrit és cantar-la després de les decepcions de l’estiu, la tardor i l’hivern. La vida ens trenca a trossos, però val la pena recollir-los i tornar-la a viure. Fora fa fred; el foc és a dins. El món és una cova i la sortida és la soledat, i al final tots necessitem que la soledat sigui habitable. Sigues pacient com ho és el temps. Si no saps que no saps res no saps res, i entendre consisteix a entendre que no havies entès el que pensaves que havies entès, i fins que s’enfonsen els teus prejudicis no identifiques el primer presagi que comences a entendre alguna petita cosa, i en aquest moment, just en aquest moment, podràs albirar la branca més alta, la que mai no s’atrapa, el cim. La humilitat. Que no ens salvarà de l’Infern, però potser sí de fer el ridícul.