No vull tenir raó

“Piensa mal y acertarás”, ens diuen. Però nosaltres preferim pensar bé i equivocar-nos. Borges va trobar la fórmula perfecta: “Piensa que los otros son justos, y si no es así, el error no es tuyo.” L’altre dia una dona de 90 anys sortia d’un supermercat de Balmes/General Mitre a Barcelona amb una bossa a cada mà i una motorista li va indicar que duia una sabata descordada. L’anciana va fer un gest de resignació, com volent dir què vols que hi faci, i la motorista va parar, es va ajupir, va cordar delicadament la sabata de l’anciana i se’n va anar, sense treure's el casc i sense dir cap paraula durant tota aquesta estona. Piensa que los otros son justos y, si no es así, el error no es tuyo. El mateix Borges escriu: un home que cultiva un jardí, com volia Voltaire; qui agraeix que a la terra hi hagi música; qui descobreix amb plaer una etimologia; dos empleats que en un cafè del Sud juguen uns silenciosos escacs; el ceramista que premedita un color i una forma; el tipògraf que compon bé aquesta pàgina, que potser no li agrada; una dona i un home que llegeixen els tercets finals de cert cant; qui acaricia un animal adormit; qui justifica o vol justificar un mal que li han fet; qui agraeix que a la terra hi hagi Stevenson; qui prefereix que els altres tinguin raó; “todas esas personas, que se ignoran, están salvando el mundo”. Estem formats per partícules de neu i espurnes de foc, igual que si fóssim volcans, i els moments de fonda felicitat, tan fonda que ens sentim beneïts i capaços de beneir, duren 5 minuts, que com tothom sap és el que dura la felicitat. No ens podem prendre seriosament les coses que no depenen només de nosaltres, com l’amor, l’amistat i la glòria, i quan creem ens hem de quedar com un fusell disparat, encara sacsejat i fumejant, buidat completament de nosaltres, i aquests pensaments, que no solucionen res perquè són els pensaments d’un suïcida, concretament del suïcida Pavese, ajuden a entendre algunes coses a partir de les quals hem après que la garantia de l’originalitat és la franquesa absoluta, i que una pregària té una energia com de corrent elèctric, i que acabada la música ressona l’esperança, i que és impossible no donar les gràcies quan veus un nadó, i que només fan falta dos perquè neixi un món. Llavors proclamem: Si estimar-te és un error, no vull tenir raó.