Lleuger, lleuger, lleuger

Vaig néixer a Guissona el 6 de maig de 1964. Crec que és la cosa més important que m’ha passat. He patit dies foscos, però la majoria han estat aurorals. Carrers estrets s’han convertit en espaioses avingudes amb cafès amb terrassa d’aire parisenc. Els moments de plenitud absoluta –un instant estàtic, un bloc de temps, una immersió baptista, el món que es queda quiet i traspua geometria, una levitació en què ho entens tot– han estat pocs, però he superat el primer califa de Còrdova, que després de regnar durant 50 anys al segle X va anotar diligentment els dies de pura i autèntica felicitat i van sumar 14. Crec que els meus sumen 15. O 16! Si he estat original i bo, el que he tingut d’original no ha estat bo, i el que he tingut de bo no ha estat original. O potser sí. Arriba un moment que la nostra història personal deixa de ser personal i ens convertim en personatges de borrosa literatura, rodejats de fantasmes però sense por als fantasmes. Temo la desesperació amb què acompanyen la lucidesa moltes persones que admiro, també les més divertides, en les quals treu el cap sovint un substrat taciturn i tràgic, obsessionats per conèixer la naturalesa del Mal amb majúscula, però aquesta lucidesa espantada i tenebrosa té la virtut d’ensenyar-nos a viure nets de prejudicis. Quan no veiem res hem d’aprofitar per mirar. He tingut misèries i esplendors, culpes i orgulls, aniversaris feliços i aniversaris dissortats i aquell dia fatídic en què ja res no torna a ser com era abans. A vegades somio que em miren dos personatges i els pregunto si són déu i el diable i em responen que són una persona que vam estimar i la muralla que ens va separar, dolça companyia que recorre un llarg camí que retrocedeix quan avança i avança quan retrocedeix. Hem estimat tant els estimats que en reconeixerem els ossos el dia de la resurrecció. Només hi ha una edat: o s’està viu o s’està mort, i si s’està mort no passa res perquè se’ns va prometre l’eternitat. Cada any passo pel que serà el meu dia, i cada dia per la que serà la meva hora, i quan es presentin el dia i l’hora me n’aniré lleuger, lleuger, lleuger, i la meva arribada a la salada claredat de la mar serà la segona cosa més important que m’haurà passat.