Aquest miracle

Els ximples admiren els llestos que envegen els intel·ligents que adoren els savis que estimen els ximples, diu Chesterton, i nosaltres estimem Chesterton. L’art és una drecera. Permet accedir al coneixement sense necessitat de raonament. La raó només explica una part superficial de la ment. Emmudeix davant el misteri de la mort, no entén l’esperança, col·lapsa amb l’eternitat, paraula eixordadora. Per què tenim vertigen? Perquè ens atreu l’abisme, i tenim la temptació de caure-hi, i ens en defensem espantats. Aquesta és l’explicació de l’existència de l’art. I aquesta és l’explicació de l’existència de Déu. Moltes vegades s’ha cregut que si no acostumes els nens a l’existència de Déu es faran feixistes o comunistes per la necessitat de consagrar-se en alguna cosa. La política existeix perquè mai no mor i no ha de respondre davant de cap déu. La moral existeix perquè morim i no sabem què vindrà després. El dia que ens deixa l’amor diem: “Ja no sabré amb qui vius, ja no sabré amb qui dorms, ja no et veuré morir”, fins que abandonem les paraules que fan mal i aprenem a morir en el llenguatge. Chaucer escriu A very horsely horse i a nosaltres ens sorprèn l’adjectivació, però després ens adonem que les paraules ens posen davant del misteri que les coses, els animals, tots nosaltres som el que som, i llavors veiem cavalls molt cavallers. Els núvols de Velázquez i Turner ens ensenyen que la naturalesa imita l’art, no a l’inrevés. Els núvols existien abans que els pintessin, però nosaltres els descobrim després de veure’ls als seus quadres. Els viaductes caminen des que Klee els posa sabates. Passa una bici i Picasso hi veu un toro. Cal tenir fe i paciència. Només qui espera l’aurora sap quant tarda, i el més bonic del vol de la papallona és que ni va ni ve. Que sigui aquesta també la gràcia del nostre pas pel món mentre passegem un sentiment d’agraïment amb els que ens han precedit i un desig de felicitat per als que ens succeiran sota un cel blau com una taronja. Silenci rima amb tot, i hi ha restes que sumen. Quants records ens retorna un difunt! Ser notaris que donen fe que encara hi ha vida en el que ha mort. Que sigui aquest el nostre afany. Només aquest. Aquest miracle.