Bon any nou!
Segon dia de l’any. Tothom sap que l’any comença al setembre. Celebrem Cap d’Any amb l’esperança de ser un heroi que s’assembla a la música perquè es nega a acceptar que la vida està feta de silenci. Som acords consonants i dissonants que neguen la unitat. Volem volar a través d’un cant que sabem que caurà per la força de la gravetat que imposa la mort. Té tanta memòria, la vanitat! Ho sabem per experiència pròpia, i quan ens quedem en blanc inventem. De tots els defectes de Satanàs, l’egolatria i l’enveja són els més evidents. També el victimisme. Quantes vegades de tot un Aquil·les només en veiem el taló! Totes les persones som el nostre propi tema favorit a pesar que la realitat sol tenir el mal costum de desmentir les bones idees que tenim de nosaltres. Només la humilitat i la gratitud situen l’ànima al cel. La vida és veure tornar, pensem a la primavera. La vida és veure marxar, pensem a l’acabar l’agost, quan les llargues caminades i les converses eternes se’n van, però també és veure tornar la melancolia de setembre amb les lliçons ben apreses, sobretot la que diu que dels mestres no n’hem d’esperar cap certesa, sinó una certa noblesa en el pensar. Dels mestres i de nosaltres. Quan interioritzem aquesta lliçó deixem de frustrar-nos el dia que comencem a estar en desacord amb els mestres i amb el nosaltres que vam ser. Viatgem per habituar-nos a perdre i a acomiadar els llocs, les coses, la gent. La vida és un viatge iniciàtic, i tot viatge iniciàtic és una experiència de mort i resurrecció. Mort simbòlica, resurrecció real. Podem viure sense esperança, sense amics, sense música –sense música!– si podem escoltar els propis pensaments sense avergonyir-nos. L’objectiu és mantenir en forma una ànima exigent i insaciable que atregui la serenitat. Tan simple com la merla que estremeix tot un arbre amb el seu cant. Un got de vi, la companyia d’estimats i la remor de la mar són suficients per ser feliç per a qui té el cor senzill, que amb això se sent el rei del món. Aquesta és l’única felicitat que et salvarà. Aquesta és l’única felicitat que et matarà si no la tens. Si la tens, el cel i la mar tenen el blau límpid del primer dia de la creació. El blau de la immortalitat.
