Focs artificials

Déu sembla esmerar-se especialment a dibuixar l’escenari del cel cada nit. Et venen ganes d’aplaudir. Quina meravella de formes! Quin domini de la perspectiva! Ens agraden aquests dies de setembre en què sembla que hi ha temps per a tot, com una bestreta de no se sap quina eternitat. Em llevo abans de les set del matí, poso menjar a la gata i contemplo com mor la nit i desapareixen els estels i els rosats dits de l’aurora acaronen les plantes i sona la fastuosa melodia de l’alba i toca totes les coses el sol de primera hora, pedra filosofal. L’oxigen està de la nostra part, i el silenci ens parla com un germà, i els arbres existeixen per dir la veritat igual que l’art. El temps passa i no torna, però a vegades sembla que no passi. Fins i tot el sol es lleva lentament per no perdre’s cap detall de felicitat. T’adones, llavors, que tens raó, i quan tens raó no has de tenir pressa. Passarà el dia i no sabràs que estàs trist fins que no et demanaran que cantis, i llavors recordaràs que cada tarda, quan es fa fosc, et dones per al·ludit. A mesura que compleixes dècades incompleixes somnis i pots acabar amb un pòsit de ressentiment, però als teus 60 anys encara plantes arbres perquè saps que la mort és inevitable, sí, però no saps quin dia arribarà. La ignorància té un punt d’esperança, em va dir un dia Pepita Domingo i mai no ho he oblidat. Maleiràs Baudelaire i Goethe i Borges perquè quan contemples la lluna no et deixen veure la lluna, i beneïràs Baudelaire i Goethe i Borges perquè quan contemples la lluna et permeten veure coses que no veu cap astrònom. El cor té raons que la raó no entén. Ets un príncep de l’univers estrellat i hi ha en tu alguna cosa que titil·la. Camines sota els astres, i els teus pensaments viuen entre constel·lacions, i les estrelles són focs artificials que Déu llança cada nit a l’espai com si fos una festa de Carnaval. Tot l’univers és teu quan respires. El sol de la infantesa és el mateix que daura la vellesa, i porta milers d’anys apagat l’estel que encara et banya amb la seva esplendor. També la lluna d’avui és la mateixa que et va tocar les mans als teus 20 anys i et va fer seu. Tot el camí la tindràs a sobre acompanyant-te, i quan obriràs la porta de casa també entrarà la lluna.