Llamps i trons

Tots compartim opinions amb Satanàs. Ell sap que existeixen el Cel i l’lnfern, i nosaltres també, gràcies a Déu. També compartim dubtes amb el diable. Com més fondo respires, menors són les creences. Cada llavor és un dubte. Avui pensem que el més desconcertant de la mort ha de ser descobrir que les ànimes no tenen sexe; demà creiem que per descomptat que en tenen; demà passat pensem que totes aquestes coses, amb la resurrecció, deixaran de tenir importància. Per ser una mica feliç es necessita tenir una gran opinió d’un mateix, i per ser-ho del tot s’ha d’ignorar el que ets i el que els altres pensen de tu. Només els ignorants no tenen dubtes de la seva moralitat. De moltes coses bones en queda només el record, i de moltes de belles, ni tan sols el record. Sort que en tenim fotos, que si no diríem que les hem somiat. Ha arribat la tardor, i els almanacs s’esfullen com si fossin una carxofa, i veus les fulles fines, i sents el sabor de temps escàs. Tot i que la pressió del pas del temps és dolorosa, només els que senten aquest dolor tenen alguna idea de les meravelles de la vida. Aspirem a arribar a vells sense trencar les oracions de les persones honrades. Un pobre que no creu en miracles és un pobre equivocat. Ser estúpid és perfectament compatible amb tenir diners. Hi ha tants rics que són rucs! N’hi ha tants que confonen la senzillesa amb la idiotesa! Sempre hi ha una raó per la qual qualsevol és superior a qualsevol. Descobrir quina és la superioritat dels altres és una investigació apassionant que moltes vegades no fem perquè ens ho impedeix la vanitat. No sempre un bon edifici fa millor el del costat. Els grans talents impulsen les grans ànimes a l’emulació i les petites, a l’enveja. Entre les persones sàvies, les que saben que no saben res, la humilitat és apreciadíssima. L’objectiu no és el coneixement; és la serenitat. Tot va al cor i, transcorregudes unes dècades, es torna pau. Hem de viure igual que l’ocell que no sap que viu però canta, perquè és posseïdor del do de la ignorància. Deixa que el temps s’assegui al teu costat i t’acaroni, i quan caigui una tempesta esplèndida, aprofita el moment que el llamp i el tro més forts obren el Cel per veure’n millor el seu fons.