Tots els honrats són derrotats

És més fàcil conèixer l’home en general que l’home en particular. Som així de sofisticats. Tots pensem moltes més coses de les que estem disposats a dir. L’interior de qualsevol persona és molt complex i mereixeria una sèrie de Netflix, però no la tindrà perquè és impossible trobar l’interior de res ni de ningú en unes ficcions que si t’aixeques 30 segons per anar a buscar una cosa a la nevera t’has perdut 18 assassinats. Tots ens preguntem quantes coses érem que ja no som, vam tenir i ja no tenim, sabíem fer i ja no sabem. Quina part de nosaltres s’ha perdut per sempre. Perdem coses perquè tenim pressa, volem que el director d’orquestra que fa sonar el món el faci sonar ràpid, que tota la vida passi en un dia, nens al matí, adults a la tarda, savis a la nit, sords a l’advertència de Yeats que explica que aquest accelerament no és res més que la nostàlgia de la tomba. Tots fem un sol viatge, en el meu cas de Guissona a Lleida. La resta són excursions. Tinguem pressa en les excursions, però siguem tranquils en el viatge. També delicats. Si només cuidem les coses grans som petits; si també les petites, grans. La veritable dignitat de la vellesa passa per la resignació agraïda. Cada vegada que veiem una embarassada ens impressiona saber que allà hi ha dos cors. L’amistat és una relació en què no intervé la llei, ni la sang, ni els diners. Només l’estima. És, per tant, una cosa molt estranya. No hi ha amistat sense admiració, però que a prop és l’admiració de l’enveja! I com costa separar la gratitud de la gelosia! Segur que de Crist en deien: aquest xerra molt, xerra molt, xerra molt, sí, però què ha publicat? Amb qui ha empatat?, preguntaríem dos mil anys després. És molt important ser atrevits. Arriscar és la millor opció perquè si l’encertem som més feliços i si ens equivoquem, més savis. A l’abisme li falten paraules. Si empatia vol dir patiment compartit, som els campions mundials de l’empatia. La ideologia ha substituït la veritat i sabem que hem estat derrotats el dia que comencem a utilitzar sense adonar-nos-en el llenguatge dels enemics. No tots els derrotats són honrats, però tots els honrats són derrotats. I què? El cel és tan alt perquè l’han aixecat de tant mirar-lo els honrats.