El cor negre del diable

Pensar que només s’ha d’atendre el que es considera socialment rellevant és el començament del camí que duu a la barbàrie. Totes les coses importants es diuen a cau d’orella. Pretén el diable ser el propietari del món, però en el fons del seu cor negre sap que és el diable. Som patriotes perquè estimem el que han estimat els nostres pares. El passat no és el record, que viu en el present i deixa de ser passat. El passat és l’oblit i a nosaltres ens interessa el present, que és el lloc on conviuen el que vivim vivint-ho i el que vivim recordant-ho. Totes les coses tenen ànima. Totes resen. Les molècules tenen avidesa. Per això els científics no poden explicar la força de la gravetat. Creixem com arbres que enfonsen les arrels en la profunditat de la terra per elevar-se al cel en busca d’un déu que té el poder de fer-se dèbil. En comptes de demanar-nos dignitat, ens demana a nosaltres sencers, i això el fa captiu de les nostres imperfeccions. La perfecció es produeix quan allò que podem fer i allò que volem fer coincideix amb allò que hem de fer, però això passa tan poques vegades! Perdem massa aviat la candidesa i la innocència de la infantesa, és a dir: envellim massa d’hora. El passat es reescriu, retorna, s’esborra, no ha existit mai: totes aquestes coses alhora, i del futur n’esperem miracles des de la certesa que tota la foscor del món és incapaç d’apagar la llum d’una sola espelma. El nen que vam ser reneix cada Nadal, i la mentida del mite és més veritable que qualsevol veritat, i celebrem la llum de l’espelma que sobreviu a tota la foscor del món amb unes festes que desitgem que siguin bones per a totes les persones que, a diferència de tantes, no tenen maldat i desconeixen el cor negre del diable. Lluitem contra un temps que vol que les coses canviïn i nosaltres volem que continuïn igual perquè estem convençuts que les anècdotes rutinàries són més importants que les coses considerades socialment rellevants, i aquest convenciment ens allunya de la barbàrie. La nostra batalla contra el temps la guanyarà, naturalment, el temps, però nosaltres som tossuts i ens costa donar-nos per vençuts mentre els morts ens diuen: no ens ploreu; només hem canviat de casa; seguim vius als vostres cors.