Animals ferits

Som més savis que el temps. El temps mata i no ho sap; nosaltres sabem que morim. Pensar és agrair. Ser agraït és una forma d’estar en gràcia, i menystenir la gratitud és una desgràcia. La lucidesa és el botí dels que hem perdut. I així estem, insubornablement addictes a l’entusiasme. Ens diuen que això es cura amb els anys i ja en tenim uns quants, però seguim sent addictes. Hem de ser feliços en els moments de pau en què sabem que estem vius; no en els de soroll en què ho oblidem. La poesia del món no s’acaba mai, cosa que queda clara aquests dies que floten en l’aire sospites de primavera. Si no tenim domini de nosaltres mateixos, quedem exposats als impulsos del temperament. Cap altra revolució ha estat més alliberadora que el domini del propi caràcter. Saber escoltar és una virtut que s’ha de treballar. Només en sap qui estima el silenci, que és una llengua estranya que sempre diu la veritat. Et preguntes: què he de dir en aquesta llengua? L’animal ferit en el més profund de tu no contesta. Guarda silenci. No sabem que destruïm fins que hem destruït, i llavors apareix el remordiment, i ens l’assenyalen els lladrucs del gos d’un vagabund, i ens preguntem: com ho sap? Condemnar-se un mateix és tan pretensiós com absoldre’s. Quanta felicitat!, canta un ocell. Quanta alegria!, respon un altre. I el món, un gat amagat, espera a prop i mira. Tots els sants tenen pecat, és a dir: tots els pecadors tenen futur. No seríem tan llestos si no sabéssim que no som tan llestos com ens creiem. Quan esperem en un semàfor en roig pensem que seria una propina meravellosa que al final de la vida ens regalessin les estones que hem esperat en un semàfor, però si tarda prou a posar-se en verd veiem que no té sentit la impaciència, que sovint no fer res és fer molt, que s’ha de saber perdre el temps que no torna ni entrepussa però no és tan savi com nosaltres perquè mata i no ho sap, i nosaltres sabem que morim. Hi ha persones que venen al món a fer la seva feina i recollir-ne els fruits, i n’hi ha que venen només a mirar i veure què passa. Quan es troben, totes dos s’avergonyeixen. Si algú et diu que has d’elegir entre ser idiota o ser malvat, ell ja ho ha fet. Ha elegit les dos coses.