Temps d’advent

Els cristians volem participar del Nadal expressant l’alegria de saber-nos molt a prop del Nen Jesús. Ell s’incorpora a la vida de la humanitat i acompanya els nostres passos, en els goigs i en els sofriments, en els èxits i en les dificultats. En tot moment i en qualsevol circumstància. Aquesta vinguda de Jesucrist ens alegra i, al mateix temps, ens compromet a un canvi interior, que ens permet pensar, dir i actuar al ritme que Ell ens ha marcat.

Per acceptar el compromís necessitem una preparació adequada; necessitem un temps convenient i uns espais apropiats. I tot això es concentra en l’advent, conjunt de quatre setmanes que l’Església ens proposa a la nostra consideració. L’advent ens convida a una preparació interior autèntica, ressaltant unes actituds vitals i unes virtuts que ens ajudin a viure amb més autenticitat la nostra fe; ens recorda la nostra participació en els sagraments, que ens enforteix i anima vers un major grau d’identificació amb Crist; ens ofereix unes lectures bíbliques que ens guien i il·luminen en el nostre camí; ens convida a aprofundir i col·laborar amb més intensitat en les nostres relacions comunitàries, en la família, al carrer i, sobretot, al temple on ens reunim la família cristiana per a la pregària i la recerca de fraternitat.

Convé que aquesta preparació tingui dos nuclis per a l’actuació de tot cristià: l’austeritat en la manera d’utilitzar els béns que el Senyor ha disposat per a cada un i l’esperança com a virtut teologal. Aquesta última l’escoltareu moltes vegades, durant aquests dies, en els textos bíblics proclamats en la litúrgia; és la manera bàsica d’acceptar Jesús com a compliment i culminació de les promeses del Pare Déu.

Un petit detall pel que fa a l’austeritat. Alguns consumim molt i ens agrada accedir a tot el que el comerç ofereix. Al nostre costat hi ha molta gent a la qual li falta el bàsic per poder viure. Com podeu comprendre, no suggereixo aquesta actitud de l’austeritat per promoure l’estalvi propi o fomentar l’avarícia. Ser auster implica deixar d’acumular per compartir amb el germà, per oferir no el que ens sobra, sinó allò que falta als altres. Massa mancances, excessiva misèria en el nostre món com per accentuar l’egoisme i gastar sense mesura. Malauradament, el temps nadalenc provoca en moltes famílies un alt nivell de consum; afortunadament, el temps d’advent ens ajuda a preparar-nos per canviar aquest mateix procedir i procurar una adequació intensa, tant des d’un punt de vista intern com extern.

Per no parlar de l’esperança, tan fonamental en la vida cristiana. Demaneu a Déu que us l’augmenti i que tots nosaltres siguem portadors d’aquella esperança que van anunciar els profetes en el llarg advent que és l’Antic Testament, com a preparació de la vinguda del Messies. Mediteu i feu vostre algun text del profeta Isaïes. També recordeu que durant l’any que comença tindrem com a referència l’evangeli de sant Mateu. Mediteu també aquest text.