Tots som o tenim malalts a prop

Tots els éssers humans hem tingut en certs moments alguna malaltia i per això podem afirmar que tots som malalts. Quan prenem consciència d’aquesta realitat molts ens exercitem en les situacions aparentment tranquil·les de salut per rebre amb un alt grau de dignitat la visita d’aquesta dama inesperada que ha trucat a la nostra porta.

Molts tenim a prop familiars, amics o coneguts que pateixen alguna malaltia física o mental. Lamentem la situació, ens compadim, acompanyem amb paraules i gestos i, si escau, dediquem part del nostre temps i ens preocupem de les malalties alienes cuidant les persones que les pateixen amb afecte i donant-los consol.

Per descomptat valorem l’esforç i el treball de tants professionals que es lliuren per proporcionar la salut perduda o per mitigar o eliminar el sofriment que produeix l’episodi de la malaltia. Acudim a ells amb confiança per la seva saviesa, experiència o perícia i dipositem en el seu saber fer la nostra situació corporal o psíquica. En algunes ocasions les seves paraules o les seves orientacions ens produeixen perplexitat perquè es refereixen a un camí irreversible del procés. Aquests tres grans grups de persones són objecte de la nostra dedicació pastoral. En el camp de la salut i la malaltia hem de compartir i transmetre la cosmovisió cristiana de l’existència als que hi estan immersos. Encara que hi hagi altres formes d’entendre i afrontar la vida i la mort, el sofriment i la joia, l’Església vol donar a conèixer la seva pròpia experiència.

El discurs teològic cristià assumeix la complexitat de les dimensions variades de la malaltia com a referent específic i les interpreta a la llum de la revelació, determinada dins de l’horitzó obert de la fe, la creació i la redempció en Crist, on troben al seu lloc els temes del mal, el pecat, Satanàs, la Creu, la salvació i la resurrecció (Giampero Bof. Veu “Malaltia” del Diccionari de la Pastoral de la salut). Els cristians volem que totes les situacions de la nostra existència siguin abordades i experimentades des de les paraules i els gestos de Jesús de Natzaret. Així ho han fet al llarg de la història molts sants per a ells mateixos i cuidant els malalts que es trobaven al seu voltant. Tots els tenim en la memòria.

El dia 11 de febrer vam celebrar la festivitat de la Mare de Déu de Lourdes, a la qual acudeixen a la gruta de les aparicions tants malalts i acompanyants per demanar ajuda i protecció en els moments crítics de les seves vides. Jo mateix vaig comprovar amb emoció l’actitud pietosa, plena de confiança i esperança que es percebia en els rostres dels pelegrins lleidatans el mes de juny passat. Coincideix amb la Jornada Mundial del Malalt que ens permet a tots d’apropar-nos a tants llits del dolor per regalar la misericòrdia i la compassió del Senyor, compartir amb els cuidadors l’amor i la paciència que necessiten ells i els seus malalts, Cal agrair als professionals la seva tasca i reconèixer el treball de molts grups de la Pastoral de la Salut existents en tantes parròquies, que porten el consol i l’ànim esperançat als domicilis, clíniques i hospitals de la nostra diòcesi.