Murs i ponts

El camí de la Quaresma per al cristià ha de concretar-se a construir ponts entre els semblants, i entre nosaltres i Déu, a eliminar els murs que ens separen, ens enfronten i malmeten la convivència fraterna. Imagino que alguns pensaran que això mateix és un objectiu de sempre i per a tothom. Però el temps quaresmal ens permet mirar amb més intensitat la cara dels que pateixen, revisar les nostres inclinacions egoistes i fomentar espais de penediment i de perdó. Per les moltes vegades que no actuem com ens indica el Senyor en l’evangeli.

La responsabilitat de l’ésser humà és tremenda: ser constructor de murs, durs i freds com la pedra, alts, perquè ningú els sortegi, amples, per impedir l’alegria de la trobada, o ser constructor de ponts. Tots, en els nostres àmbits familiars, laborals o socials en els quals estem immersos, participem en un o altre sentit. La nostra iniciativa no pot esgotar-se en la denúncia o en l’acusació aliena. Ens concerneix a cadascú eliminar els gestos, les paraules i els desitjos que actuen com a murs de separació i menyspreu. Per contra, és una obligació com a cristians estendre ponts amb els altres, també amb Déu, i afavorir tot allò que ens apropa: el diàleg, l’intercanvi d’idees, l’acceptació de l’altre, amb la seva diversitat i característiques que enriqueixen i potencien. Ja sé que recordeu aquell text de sant Pau que deia que els fruits de l’Esperit són amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix (Ga 5,22). Són la base ineludible per construir els ponts necessaris.

Reconec que és un assumpte molt greu veure la desesperació i la tragèdia dels germans emigrants i refugiats. O la solitud, el desamor i el menyspreu de tants que conviuen a les nostres cases i carrers. Necessitem ser exigents i col·laborar, des d’una actitud fraterna i solidària, en la solució dels problemes que entre tots hem creat.

Referent a això, Zygmunt Bauman, filòsof mort fa pocs mesos, va escriure un petit llibre, Extraños llamando a la puerta, en el qual aborda aquesta gran qüestió i on podeu trobar aquesta frase “el diàleg seguiria sent la via directa a l’acord i, per tant, a la coexistència pacífica, mútuament beneficiosa, cooperativa i solidària.” Aquest mateix autor posa com a exemple al papa Francesc, que ens crida a extirpar dels nostres cors aquesta part d’Herodes que batega en nosaltres, i elogia el viatge papal a Lampedusa per estar a prop de la tragèdia que viuen diàriament milers de germans fugint de la fam o de la guerra.