Recordant Santa Teresa de Calcuta

Precisament, el passat 18 de juny, totes les comunitats cristianes van celebrar amb alegria aquesta festa. Són dignes d’admiració per la seva fe i per la seva caritat. No repetiré les mateixes idees de fa dues setmanes. Però, amb motiu d’aquesta festa, m’ha semblat oportú recordar i fer un petit homenatge a una santa del nostre temps, la Mare Teresa de Calcuta, i a la institució que ella va fundar, la Congregació de les Missioneres de la Caritat, estesa per tot el món, per la seva completa dedicació als més pobres, reconeguda i admirada per creients i no creients.

El meu comentari d’avui se centra a ressaltar la figura d’aquesta gran dona. Molts de vosaltres la vàreu conèixer i la recordeu. Va morir el 5 de setembre de 1997 i va ser canonitzada pel papa Francesc, el 4 de setembre de l’any passat. Això va motivar l’aparició de molts llibres sobre la seva persona, la seva obra, les seves actuacions i anècdotes, en els quals es descrivia la seva profunda fe i la seva il·limitada caritat cap als seus semblants. Jo mateix em vaig fer ressò de la seva elevació als altars en una brevíssima referència, a l’escrit setmanal del passat 9 d’octubre. Crec que val la pena tornar-hi.

I ho faig de la mà d’un senzill llibre que fa pocs mesos han publicat González Balado i Nora Playfoot. El teniu a les llibreries i, amb seguretat, us agradarà la seva lectura. La santa no és autora directa de cap llibre d’estudi, tot i que hi ha diverses obres que contenen els seus pensaments i reflexions, les seves cartes i orientacions personals. El que sabem d’ella fonamentalment és a través de terceres persones, que narren les seves activitats caritatives, els seus viatges, les seves trobades amb mil personalitats del nostre món, les seves reaccions davant la concessió de premis i guardons, com el Nobel de la pau (1979), la seva profunda espiritualitat i el seu complet lliurament al proïsme.

El llibre porta com a títol 365 días con Madre Teresa. Els seus autors ens proposen un pensament de la santa per a cada un dels dies de l’any com a meditació per acompanyar la nostra activitat diària i acostar-nos més a Crist. Poso a la vostra consideració el pensament d’aquest diumenge, 25 de juny:

“Amb l’agraïment més sincer, en nom dels malalts i dels no estimats, dels moribunds i dels famolencs, dels malalts de sida i dels malalts de lepra, dels alcohòlics i dels discapacitats, en nom de les germanes i germans i en el meu propi nom, vull donar-vos les gràcies per l’amor i la generositat que heu donat mostra al llarg d’aquests anys. Una cosa us demano: no us esteu de donar, però no doneu del que us sobra. Doneu fins que us costi, fins a sentir dolor”.

Impressiona aquesta reflexió en la qual uneix la gratitud, la caritat sense mesura i el dolor que pot comportar el desprendre’s del que és propi. Sembla senzill però és dur d’acceptar; sembla impossible però algú ho ha portat a la pràctica, perquè ha comptat amb la força i la gràcia del Senyor. Així ho va fer aquesta santa, que parlava el just però que actuava sense limitacions en favor dels pobres més pobres de la Terra.