Després de l’Assemblea Diocesana

Va ser una experiència eclesial molt significativa. Els qui hi van participar ho han explicat a aquells que no van poder venir. A tots se’ns ha permès aprofitar l’impuls que l’Assemblea ha suposat per a la nostra diòcesi. Hem vist com aquesta trobada anual, amb les aportacions dels seus membres i l’escolta atenta de les diverses opinions, enriqueix pastoralment la nostra comunitat. Serveixi aquest comentari meu, ja a mitjans de juliol, per agrair l’esforç i la dedicació dels seus participants i de tots els qui han pregat per aconseguir un resultat proper i coherent amb l’evangeli que prediquem. Gratitud que s’estén als treballs de totes les comunitats cristianes al llarg de l’any. Aquestes línies serviran també per deixar constància, com una ampliació de la crònica apareguda en el full del passat 18 de juny, de tot allò que vam experimentar a l’Assemblea.

Vam començar amb una oració. La sala d’actes es va omplir de les veus pausades i suplicants dels salms recitats de l’Hora Menor. Impressionava la serietat i la pietat dels presents. Després, va ser la benvinguda episcopal animant a la participació i a la responsabilitat de tots els membres del Poble de Déu vers la concreció de l’evangeli a la vida diària, en les seves múltiples aspectes, personals, familiars i socials. A continuació, vam escoltar la ponència d’Antonieta Mateus, Cristians avui: cridats i enviats. Van ser paraules molt animoses i compromeses, que ens van ajudar a centrar el tema de la reflexió. Després, es van formar grups de treball per arxiprestats, situats en una mateixa o semblant realitat pastoral. Es tractava de respondre als reptes que la ponent havia plantejat; va ser un diàleg molt ben valorat pels assistents. Més tard, van ser presentades tres experiències: l’atenció psicològica d’una parròquia concreta, el treball de la Delegació de Mitjans en les xarxes socials i la tasca de la Xarxa d’Entitats Cristianes d’Acció Caritativa i Social. El matí es va acabar recollint les aportacions escrites dels grups de reflexió i animant, per qui subscriu, a un testimoni valent i autèntic del cristià en la societat actual.

El Consell Presbiteral del passat dia 16 de juny va analitzar el desenvolupament de l’Assemblea i, dins dels objectius assenyalats en el Pla Pastoral i a partir de les aportacions presentades, va seleccionar unes línies d’actuació per al futur. També va fer el mateix el Consell Diocesà de Pastoral, que es va reunir la tarda del dia 22 de juny. La veu dels laics i dels religiosos va ser escoltada, amb atenció i gratitud, per la seva creixent dedicació i les responsabilitats assumides en tasques parroquials i diocesanes.

El contingut de les reflexions d’aquests dos consells serà objecte d’un nou comentari, el mes de setembre. Ens servirà per a la nostra informació i per acceptar nous compromisos en l’acció i en la pregària a l’interior de les nostres comunitats. També, per a un millor servei a la societat que ens envolta i que espera la nostra paraula i el nostre testimoni.