Tanquem el curs

D’ALGUNA MANERA hem convingut en la nostra societat organitzar el temps per cursos escolars. Sembla que tot es mou entre el mes de setembre i les últimes setmanes de juny. Les vacances estivals, i el mes d’agost per antonomàsia, són el temps del descans, de la platja o de la muntanya. Malgrat que som conscients que això no és així per a moltes persones, no podem eludir aquesta tendència que es respira per tot arreu: tancat per vacances, tranquil·litat als carrers, poca afluència en els àmbits culturals. Ho notem de la mateixa manera en l’assistència dominical a les celebracions litúrgiques.

És natural, també, l’aglomeració de gent en determinats llocs de vacances on predomina l’aparent despreocupació, l’oblit del treball ordinari, l’excessiu interès pel descans, que qualifiquem de merescut, la forta tendència al cultiu del cos...

No m’atreveixo a generalitzar les situacions que, possiblement, guarden massa matisos i admeten moltes variacions. Però sí a brindar als cristians una senzilla reflexió, en forma d’afirmacions, sobre aquesta qüestió que a tots ens afecta.

Una primera afirmació podria ser aquesta: tanquem el curs però mai tancarem el nostre cor a les necessitats dels altres. No importa el període de temps en què ens trobem, importa la persona que veiem, amb qui parlem, que escoltem.

Si no existeix per a ningú el descans en el menjar, en el beure o vestir-se, que és una obvietat, convé tenir-la en compte per als que assistim a les celebracions de les nostres comunitats.

Una segona afirmació: no és possible tancar la nostra consciència al compliment dels nostres deures cristians. Les vacances no poden impedir la nostra relació amb Déu. El que fem durant el curs s’ha de buscar, també, durant el descans estival. La pregària, la celebració dels sagraments i la caritat no tenen un parèntesi en aquest temps.

Una tercera afirmació: l’escolta als altres és un element essencial en les relacions interpersonals. En aquest temps s’observa una major tranquil·litat, és menor el tràfec i menors les obligacions laborals. Aprofiteu el silenci per a la reflexió, per contemplar paisatges i per estar atents al desenvolupament dels fills, néts i altres familiars. És un temps favorable per estar junts. Que no sigui només una superposició de personalitats sinó una trobada per escoltar l’altre, conèixer les seves il·lusions, els seus projectes o les seves dificultats vitals.

Segurament aquesta línia d’actuació augmentarà els vostres sentiments positius, enriquirà el vostre interior i permetrà que construïu una família més d’acord amb el valor de les persones i no tant amb el dels béns materials o plaers corporals.

I encara una quarta afirmació: la paciència és una virtut recomanable perquè s’activi aquests dies. En la nostra convivència familiar sempre ens ve de gust rebre i donar sorpreses, però la rutina i la repetició de les activitats de la vida ordinària es presenten amb rapidesa. Tot això pot conduir-nos a la discussió, a l’enfrontament o la separació emocional.

La Paraula ens recorda l’enorme paciència de Déu amb el seu poble, i també amb cada un de nosaltres, per les faltes de confiança i d’atenció. És un gran ensenyament per a aquests dies: exerciu la paciència en el tracte amb els vostres fills, amb els vostres néts, amb els vostres pares, amb els vostres cònjuges, amb la gent gran... No trenqueu mai una conversa o una activitat pel cansament, per la molèstia que us causa o per falta de tacte momentani. Ompliu la vostra vida de paciència ordenada.