Domund. La valentia missionera

Tot i que el Domund és molt important per recordar i publicitar la campanya anual de la nostra Església durant un cap de setmana, l’activitat missionera roman sempre, s’allarga durant tot l’any. Això és possible a través d’organismes com les Obres Missionals Pontifícies, la Comissió Episcopal de Missions o les mateixes Delegacions Diocesanes que, amb un treball intens i permanent, animen aquesta intenció i coordinen totes les iniciatives i afavoreixen la implantació de la consciència missionera a les nostres comunitats. És possible també gràcies a l’elevat nombre de missioners, sacerdots, religiosos i laics, homes i dones, que lliuren la seva vida a aquesta tasca i ens recorden amb la seva dedicació, la preocupació pels més pobres de la terra als quals porten el missatge de l’Evangeli i l’ajuda material que necessiten.

Per descomptat no us demano només que augmenti la vostra admiració pels missioners que viuen en terres llunyanes en condicions precàries. Demano a tots els cristians que se sentin obligats a anunciar l’Evangeli de Jesucrist sempre i en qualsevol circumstància. Tots som missioners i el nostre compromís neix del baptisme que va conformar la nostra vida i de la formació rebuda en el si de la comunitat cristiana. Tot és gràcia. Tanmateix cal el coratge personal per al creixement, aprofundiment i anunci de l’experiència cristiana.

A això últim es refereix el lema del Domund d’enguany: “Sigues valent. La missió t’espera”. És una sintètica exhortació que arriba directament a cada un de nosaltres. A la segona part de la locució queda patent una crida al compromís personal de tot cristià.

Una breu explicació de l’exhortació, “Sigues valent...”. El papa Francesc aconsella permanentment tenir el valor de reprendre l’audàcia de l’Evangeli. Coratge i valentia per sortir de nosaltres mateixos, per resistir la temptació de la incredulitat, per donar-nos als altres i pel Regne, per somiar a arribar al racó més apartat de la terra donant a conèixer Crist.

També la segona part té el seu què. La missió no té límits ni fronteres. Tampoc hi ha accepció de persones. Tots estem cridats a la missió. L’anunci de l’Evangeli s’ha transformat en una autèntica necessitat, ja sigui en el lloc on els cristians habiten habitualment o bé quan són enviats per l’Església a altres àmbits geogràfics.

Acabo la meva reflexió amb una referència al missatge que el papa Francesc ens ha enviat en ocasió d’aquest esdeveniment. Us deixo anotats els títols dels apartats perquè tingueu ganes de llegir el missatge complet. És curt i clar. Comença amb una breu introducció a l’escrit que ha titulat La missió al cor de la fe cristiana, amb sis epígrafs: 1.- La missió i el poder transformador de l’evangeli de Crist, camí, veritat i vida. 2.- La missió i el temps propici de Crist. 3.- La missió inspira una espiritualitat d’èxode continu, pelegrinatge i exili. 4.- Els joves, esperança de la missió. 5.- El servei de les Obres Missionals Pontifícies i 6.- Fer missió amb Maria, Mare de l’Evangelització.

És d’agrair l’aportació econòmica per a aquesta noble causa que tots feu arribar a través de les parròquies o de la Delegació diocesana. No oblideu les vostres oracions.