Exigències cristianes actuals

La setmana passada us parlava del desig de proximitat personal cap a tots vosaltres. Ho volia expressar amb humilitat perquè no és fàcil portar-ho a la pràctica. Es poden comprovar a diari les moltes limitacions que el retenen. Malgrat tot, no es pot estar en silenci davant la causa del bé. Necessitem les paraules que ho expliquen, que ho recorden i que motiven el seu compliment.

Així com mostro la meva disponibilitat a la proximitat personal cap als altres, us demano a tots els cristians que feu un exercici permanent de comprensió, d’acceptació i de concòrdia amb el que viu al vostre costat a la família, en el cercle d’amistats, amb el veïnat o en la parròquia. Sant Pau demanava als cristians de Colosses: “Revestiu-vos de sentiments de compassió, d’afabilitat, d’humilitat, de dolcesa, d’aguant. Sigueu tolerants uns i altres, perdoneu-vos mútuament quan algú tingui alguna queixa contra l’altre” (Col. 3, 12-13). En termes semblants s’expressava en moltes altres cartes que dirigia a les comunitats que abraçaven la fe en Crist. En algun moment va manifestar la seva contrarietat i inclús el seu enuig quan els cristians s’enfrontaven, es dividien o expressaven els seus petits o grans rancors, incomprensions i venjances.

Han passat molts anys des de la predicació de Sant Pau i els cristians actuals tenim els mateixos perills que els destinataris de les seves cartes si actuem sembrant la desunió i la discòrdia, posant traves a la bondat del nostre proïsme o, el que és més greu, menyspreant o burlant-se de les idees i les conviccions dels semblants.

En els nostres ambients de vegades es respira desdeny o rebuig cap als sentiments aliens; es mostra menyspreu cap a objectes i signes molt estimats pels altres; es menysté o no es reconeix la bondat de les seves idees. En massa ocasions silenciem les virtuts i els valors dels altres i magnifiquem les pròpies amb l’afany d’enfrontar o dividir. I tot això està lluny de la paraula i l’exemple de Jesucrist, que ens demanava buscar la pau, la proximitat i l’amor; encara anava més enllà: “Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen”… “Si estimeu només els qui us estimen, quin premi us mereixeu?” (Mt. 5, 44.46).

Comprenc que el missatge del Senyor és exigent o que pot resultar difícil de complir. Però no és una utopia ni és d’impossible acceptació en les circumstàncies actuals. La Paraula és per a tots els moments i per a qualsevol circumstància; no podem acomodar-la als nostres gustos o interessos. Ens supera, ens il·lumina i ens guia per fer el bé, per fomentar el respecte als altres, per acceptar la dignitat de les persones, per buscar la fraternitat. Quan exercim de superiors, quan afirmem que l’únic bé i l’única veritat resideixen en el nostre grup, quan anem de perdonavides... no complim amb les exigències més elementals per anomenar-nos deixebles de Jesucrist, que pretén sempre la comunió, l’amor i la pau.