Parlar dels malalts. Atendre’ls

Els catòlics acceptem la malaltia com un període de la nostra vida que fa visible la fragilitat humana i que ens situa davant la necessitat de donar i/o rebre ajuda. Percebem que aquesta condició de malalts té un recorregut múltiple, des de la desesperació i el rebuig fins a l’acceptació. A uns ens enfonsa, d’altres els posem com a models exemplars per la seva disposició d’ànim. Aquests són dignes d’imitació. Per descomptat podem dir que els catòlics lluitem per posar la nostra vida en mans de Déu. No és fàcil, però és coherent amb l’actitud que ens mostra el mateix Jesús en l’evangeli. Voldríem mostrar el costat més admirable dels qui es comporten d’aquesta manera. Ens agradaria, quan arribi el moment, ser capaços nosaltres d’afrontar amb dignitat cristiana aquesta situació. Així ho demanem al Senyor. Que ningú oblidi una paraula de gratitud cap a tants professionals que en hospitals o residències geriàtriques atenen amb tanta estima els malalts. Que tots valorem amb una bona nota els que s’esforcen per donar una bona atenció a familiars, amics o coneguts en una situació complicada. Que cada dia hi hagi més persones compromeses amb els equips parroquials de pastoral de la salut, que acompanyen i es mostren propers als malalts amb les seves oracions, les seves converses i els seus gestos per fer més suportable el temps de la malaltia. Als qui ho sol·liciten els porten Jesucrist, l’únic que conforta, que acompanya i comprèn, de forma definitiva i en qualsevol circumstància, el malalt.