Ministres extraordinaris de la comunió

Anem per parts en l’explicació d’aquest servei tan agraït i participat fonamentalment per laics i religioses.

Diu el Concili Vaticà II: “Els laics, congregats en el poble de Déu..., són cridats... a contribuir a la creixença de l’Església i a la seva contínua santificació” (LG 33). Tots els batejats són responsables de viure amb coherència la seva fe i de donar a conèixer als altres a Jesucrist. Això és un ministeri o un servei que beneficia tota la comunitat cristiana. Recordem els oficis i ministeris que hi ha en l’Església al voltant de la celebració de la Missa: el bisbe, el prevere, el diaca, els cantors, els acòlits, els lectors, el salmista, el ministre extraordinari de la Comunió, el comentarista, el recepcionista... No mencionem en aquest moment els oficis de la Paraula i de la Caritat, que són molts i ben valorats. Ho repetim una vegada més el que tots ja sabeu: que tot ministeri en la comunitat s’entén com a servei, no com un privilegi de poder; és una manifestació del regal de Déu, del carisma rebut i desenvolupat per cada persona o institució, en bé dels altres. I això mateix s’ha de notar en tot, en els sentiments, en les paraules, en les actituds, en els fets... No hi ha excepcions en aquesta regla d’or. Ens compromet a tots els que tenim un ministeri.

Concretem la generalització en el cas que ens ocupa, els ministres extraordinaris de la comunió. Són aquells homes o dones que han estat proposats i nomenats individualment per exercir aquest ministeri en una comunitat concreta, per a una ocasió determinada, o bé per a un temps assenyalat o fins i tot de forma permanent. Parlem utilitzant la paraula extraordinari perquè és exercit davant la falta de prevere (o a sol·licitud del mateix), de diaca o d’acòlit instituït.

Queden perfectament regulades les competències dels referits ministres o servidors. Ho explicarem això mateix en un altre moment. També demanem unes condicions i actituds personals determinades, responsabilitat, dignitat, distingits per la seva vida cristiana, la seva fe i els seus bons costums, serietat i constància en el compromís cristià, una profunda pietat litúrgica i una devoció i respecte al Sagrament de l’Altar. I el bisbat manté el compromís de preocupar-se per la seva formació, bíblica, teològica, litúrgica i pastoral.

En la nostra diòcesi aquest ministeri s’havia donat temporalment. Però alguns no l’havien renovat mai. Aquest és el motiu de la convocatòria que fa uns dies vam anunciar als rectors de les parròquies on exercien els respectius ministres de la comunió.

Desitjo trobar-me amb tots aquells que tenen un nomenament firmat per algun bisbe anterior o per mi mateix. Pregarem tots plegats, tindrem una estona de formació i explicarem de nou les competències i l’itinerari de formació. Serà el proper dissabte, 17 de març, a les 10 hores, en l’Acadèmia Mariana. Volem acabar a les 12.30 h. Us espero a tots. Us agraeixo, i també tota la diòcesi, la tasca vostra en els últims anys.