L'Església i l'imprès de la renda

Repassant algunes notes i informacions sobre aquest tema, vaig adonar-me que l’any passat no vaig abordar aquest tema, però sí l’anterior. Faig aquesta referència perquè no vull pecar de pesat per reiteratiu en la petició d’ajuda econòmica ni d’absent pel silenci o per falta d’atreviment per recordar-vos el compromís amb l’Església catòlica.

Marcar la casella de l’Església en l’imprès és una decisió molt personal. No es permet cap tipus de coacció. És la conseqüència clara de la radical llibertat de tot ciutadà que està obligat a emplenar la declaració anual de la renda. N’hi ha molts d’altres que, pels seus reduïts ingressos, estan exempts d’aquesta obligació encara que reconeixen la seva ajuda a l’Església de moltes altres maneres. A uns i als altres els agraeixo la seva favorable disposició.

Marcar la casella abans esmentada s’ha convertit també en un reflex de l’acceptació social de la mateixa Església. Sembla passar un examen per rebre el premi o el càstig dels contribuents segons la relació amb les pròpies idees o als desitjos de cadascú. És curiós que en aquest cas es donen els dos extrems de l’arc ideològic: el qui esborraria la casella perquè Església no rebi un euro de ningú a causa dels seus prejudicis sobre la història passada de la institució o pel mateix comportament dels catòlics situats en les seves antípodes i, per contra, el qui vol passar comptes amb la seva Església i presumeix de negar en la seva declaració l’ajuda perquè alguns membres, generalment els dirigents o la jerarquia, no s’acomoden als seus plantejaments socials o polítics. En un cas o en un altre es dispara un tic de repulsa que sona a menyspreu o a amenaça.

M’agradaria sortir al pas d’aquest doble impuls que perjudica greument a tots aquells que poden sentir-se beneficiats per l’acció de l’Església. És molt el que du a terme en els diferents sectors que treballen a favor de l’ésser humà en la seva integritat, des del culte i l’ensenyament fins als serveis d’atenció als més desfavorits. No hi ha compartiments estancs; és un tot global que permet l’ajuda a l’ésser humà oferint la cosmovisió cristiana de la vida i accentuant la fraternitat.

No dubto que la totalitat dels catòlics entendrà l’apreciació anterior i haurà assegurat que ell mateix, o el seu gestor, hagi marcat la “x” en la corresponent casella. Aprofito per convidar a marcar també la corresponent a “altres fins socials”. És possible canalitzar una petita part dels nostres impostos cap als dos fronts. Després d’una decisió molt personal, molt lliure i ben pensada. M’atreveixo també a sol·licitar aquesta mateixa decisió i ajuda a tots aquells amb altres conviccions però que observen amb estima la tasca de molts catòlics en l’entorn. No crec que sigui demanar-los gaire i ho faig des de la gran consideració que els professo.

Aquí ha baixat molt el nombre de sol·licituds positives per a aquesta opció. És cert que hem de fer un gran esforç per presentar les actuacions de l’Església amb humilitat i amb veritable convicció. Hi ha molta gent que emfatitza amb el nostre plantejament. Només una paraula que neix del cor de tots els beneficiaris i en nom de tots ells: gràcies per la vostra opció favorable.