La veritat i les fake news

I què és això de les fake news? El missatge del Sant Pare amb motiu d’aquesta jornada ens ofereix una bona definició. Es tracta “d’informacions infundades, basades en dades inexistents o distorsionades que tenen com a finalitat enganyar o fins i tot manipular el lector per arribar a determinats objectius, influir en les decisions polítiques i obtenir guanys econòmics”. En aquest escenari, com ens diu el Papa Francesc, “els continguts tenen una visibilitat que difícilment aconsegueixen els desmentiments oficials, malgrat els danys que produeixen”.

I, com afegeix, “d’aquesta manera caiem en la lògica de la desinformació que en lloc de realitzar una sana comparació amb altres fonts d’informació, i obrir un diàleg constructiu correm el risc de convertir-nos en actors involuntaris de la difusió d’opinions sectàries i infundades”. Aquest model comunicatiu porta a “presentar l’altre com a l’enemic i la demonització que provoca conflictes”.

En la mateixa línia ens demana “desemmascarar l’estratègia utilitzada per la ‘serp astuta’ de la qual parla el Gènesi”. I recorda que la serp astuta va ser l’artífex de la primera fake news (Gn 3,1-15). Com a exemple exposa l’episodi bíblic de l’arbre de la vida per concloure que “cap desinformació no és innòcua”.

I quina alternativa tenim? El Sant Pare ens obre una via d’esperança. “L’antídot més eficaç contra el virus de la falsedat és deixar-se purificar per la veritat.” Però una veritat entesa com “allò sobre el que un es pot sostenir per no caure”. I en aquest sentit, com diu, “el fet únic, veritablement fiable i digne de confiança sobre el qual es pot comptar sempre és a dir, verdader, és el Déu Viu”.

En aquest sentit, el Papa Francesc també té unes paraules per reivindicar la professió periodística. “Qui té un compromís especial és qui pel seu ofici té la responsabilitat d’informar, és a dir el periodista”, afirma. I ens recorda que “aquest té la tasca de recordar que en el centre de la notícia no hi ha la velocitat a donar-la i l’impacte sobre les xifres d’audiència, sinó les persones”.

Estic convençut que els periodistes de Lleida cerquen “promoure un periodisme de pau, sense entendre amb aquesta expressió un periodisme bonista que negui l’existència de problemes greus”. També tinc la certesa que creuen que el periodisme “ha d’estar al servei de tots, especialment d’aquells que no tenen veu” i “s’ha d’esforçar a buscar les causes reals dels conflictes per afavorir la comprensió de les seves arrels i la seva superació a través de la posada en marxa de processos virtuosos”. Preguem perquè la professió periodística sàpiga trobar l’antídot per lluitar contra les fake news que ens allunyen del Regne de Déu.