Un nou diaca permanent

El Concili Vaticà II (1962-65) va restaurar el Diaconat com a ministeri permanent. Les referències són explícites i nombroses en els seus documents. El papa Pau VI l’any 1967 ordena aquest ministeri i especifica els camps d’acció i les condicions requerides pels candidats al Diaconat.

Com diu el Catecisme, “els diaques participen d’una manera especial en la missió i la gràcia del Crist... els marca amb una empremta... i els configura amb Ell que es va fer “diaca”, és a dir, el servidor de tots. Entre altres coses els pertoca assistir... en la celebració dels divins misteris... d’assistir als matrimonis i beneir-los, de proclamar l’Evangeli i predicar, de presidir els funerals i de consagrar-se als diversos serveis de la caritat” (núm. 1.570).

El candidat ho ha rebut com una gràcia de Déu. És també per a ell una aventura que viu acompanyat per la seva esposa, sense la qual està convençut que no podria donar aquest pas amb total llibertat i disponibilitat. Els dos, i cadascú des de la seva responsabilitat pròpia i diferent, assumeixen amb fervor aquest servei a l’Església.

Després de molts anys de casats i amb un fill, hauran de compaginar dues branques de l’activitat humana: el servei al món de la família i del treball i el servei al Poble de Déu. La resta de diaques permanents, que ja viuen el seu ministeri a la nostra diòcesi, prou saben que aquest repte és molt ambiciós però no impossible perquè compten sempre amb el do i l’ajuda del Senyor.

Durant aquests últims temps Francesc ha viscut i celebrat la seva fe a la parròquia de Lleida, lloc on resideix durant els dies laborables i, sobretot, en la parròquia de Sant Jaume de la Granja d’Escarp, on ha col·laborat assíduament, és molt conegut i estimat per tota la comunitat i el seu rector l’ha acompanyat en el temps del discerniment i l’ha presentat al bisbe perquè pugui ésser ordenat. El candidat ha obtingut una preparació acadèmica adequada a l’IREL i ha completat una formació humana i espiritual orientada pels responsables diocesans. La seva experiència professional s’ha situat en el món del comerç i de l’enginyeria agronòmica on ha pogut desenvolupar un engrescador contacte amb moltes persones i l’ha proveït d’un tarannà especial per transmetre el missatge evangèlic.

Com tots els altres candidats, Francesc va sentir que era necessari donar una resposta significativa i compromesa a la crida que Déu fa i, segons el que havia viscut i sentia, havia de ser afirmativa. Li ho agraeixo en nom de l’Església. També a la seva família. Amb l’ordenació diaconal esdevindrà Francesc ministre al servei de la comunitat eclesial per tot allò que sigui necessari per a mostrar al Crist en la catequesi, en la celebració d’alguns sagraments i en la caritat. És cert que ha de tenir cura de la seva fe personal però ha de procurar ser sempre un testimoni viu i autèntic, amb paraules i obres, del Senyor. Podríem dir finalment que el diaca permanent ha de mantenir per sempre dues preocupacions de manera simultània; per una part, la seva família (esposa i fill, sobretot) i la seva professió i per una altra part, la seva dedicació al Poble de Déu. En aquest sentit els diaques permanents són cridats a establir una comunicació fecunda entre aquests dos àmbits convertint-se sempre en agents d’unitat i comunió. Us demano a tots pregàries pel nou diaca i per tota la nostra Església.

Us convido a participar en aquesta celebració tan significativa.