Sigui benvingut el curs diocesà

Tot això ho concretem també a la nostra diòcesi. A les parròquies, als moviments apostòlics, a les comunitats religioses, en les diferents institucions o associacions que, en aquests dies, obriran les seves portes a aquest nou curs, que el Senyor ens concedeix per continuar fent el bé a la societat que ens contempla i per exigir-nos més en la nostra dedicació i entrega, a la feina constant d’unitat i comunió que sempre busquem.

I la diòcesi no és només una estructura. És la composició d’unes persones concretes, d’unes comunitats interessades a viure amb coherència el missatge de Jesús i anunciar-lo amb alegria a tots els que ens envolten. Som un conjunt de creients que comptem sempre, per la seva actuació diària, amb la presència i l’ajuda de l’Esperit Sant, gràcies al qual podem mantenir el coratge i el goig d’un nou començament i evitar el desànim davant dels aparents fracassos pastorals que recollim.

En aquesta línia, desitjo donar la benvinguda a tots els diocesans amb tres paraules que resumeixen la nostra naturalesa i la nostra activitat: gratitud, exigència i esperança. Estan en la línia de l’última Exhortació Apostòlica: Alegreu-vos i celebreu-ho, del papa Francesc.

Gràcies a tots els que ens regaleu el vostre temps i les vostres aportacions per tal que totes les nostres obres funcionin. És molt important ressaltar la generositat de tantes persones que donen vida a les institucions.

Exigència és un component bàsic que ens demana el Senyor per caminar, per acompanyar, per escoltar, per servir. Que els cristians no es mostrin mai satisfets del tot amb el que s’ha fet; que busquin aprofundir més i millor en les virtuts evangèliques per tal que el fruit que ofereixen sigui millor cada dia i pugui atraure més gent a la realitat de la nostra Església.

Que mai perdeu l’esperança. Nosaltres reconeixem els punts negres de la nostra realitat i que la nostra actitud no és sempre la més adequada. Però mirem el futur amb confiança, ens sabem guiats per l’esperit de Jesús, que no permet el desànim, la paràlisi o els enfrontaments estèrils. I aquestes tres paraules han de repercutir i sumar al desig de totes les altres institucions socials preocupades per millorar i fer més habitable el nostre món. Amb seguretat, totes elles inicien el curs tractant d’oferir el millor de si mateixes. Els cristians, com ho fem de manera habitual, volem insistir i aprofundir en la col·laboració lleial i entusiasta, en allò que dignifica l’ésser humà amb tots els nostres semblants, oferint el millor que tenim, a Crist crucificat i ressuscitat.

Amb la meva benedicció i afecte.