La festa dels reis i els nens

En el nostre calendari la festa dels Reis Mags té una referència clara cap als nens que esperen rebre regals dels adults. És una tradició molt popular amb fortes ressonàncies familiars pel que significa de prestar atenció generalitzada amb obsequis i gestos als éssers estimats. Enfonsa les seves arrels en els textos de l’evangeli quan narren l’adoració que uns personatges, vinguts d’orient, rendeixen a Jesús, recent nascut i li regalen or, encens i mirra.

Malgrat que els adults ens sentim agraïts davant les mostres d’afecte dels semblants i sobre això podríem escriure molt, em sembla que avui toca parlar dels nens, del seu món interior, de la seva educació, dels seus àmbits de joc, de les seves capacitats relacionals, dels llocs on transcorre la seva vida, etc. Com veuen, massa pretensió per a un comentari com aquest. Per això em vull referir als tres espais on el nen neix i es desenvolupa: la família, l’escola i la parròquia. Sóc conscient que hi ha altres aspectes i llocs que influeixen poderosament en el seu creixement i que el poden ajudar o perjudicar: el carrer, els amics, la televisió i l’ús d’internet o els aparells telefònics, les noves tecnologies. Però els deixem només enumerats i ens centrem en els tres que he esmentat anteriorment.

En primer lloc, la família. És una institució reconeguda des de sempre com una important transmissora de valors bàsics als seus membres i ajuda a afavorir i enfortir emocions, actituds i conviccions. També en l’acompanyament de la fe que professen i celebren.

En segon lloc, la parròquia. És un espai fonamental per al desenvolupament de la fe cristiana que la família s’ha encarregat de sembrar en els seus cors. La parròquia és una institució que col·labora amb els pares en l’educació cristiana que consisteix a aprendre, celebrar, pregar, comportar-se, incorporar-se com a membres de la família i saber donar testimoni d’aquesta mateixa fe als altres. En totes les parròquies hi ha espais per fer realitat aquesta acció educadora, indispensable per a tots els seus membres i amb dedicació preferent per a nens i joves.

En tercer lloc, l’escola. És una institució que contribueix de manera significativa al procés de socialització dels alumnes, comprensió de la civilització que han rebut dels seus avantpassats i de la transmissió de tot allò que engloba la cultura en el més ampli sentit. Poden trobar, per descomptat, elements que configuren una síntesi orgànica i explicitada entre la seva fe i els coneixements científics, artístics i socials apresos.

Demano a Déu que a tots els nens els portin aquest regal tan fonamental per a les seves vides. Que tinguin una estabilitat familiar perquè l’amor i la comprensió els ajudi a créixer de manera equilibrada; que tinguin un ambient parroquial propici per aprendre a viure la seva fe, sentint-se acollits, estimats i educats en les virtuts cristianes; que tinguin una escola respectuosa amb totes les propostes educatives, coherent en les actituds personals, oberta a la col·laboració dels pares i amb docents que posin al davant l’amor als seus alumnes a qualsevol circumstància professional o social que legítimament descobreixin.

Aquesta petició no vol ser una nova carta als reis mags el contingut de la qual no es compleixi. Desitja que tots els nens, de qualsevol país, cultura o ambient socioeconòmic creixin amb adults que facin realitat aquesta imperiosa necessitat.

Amb la meva benedicció i afecte.