Comença la Quaresma

Necessitem el suport de tots els que ens envolten per complir aquelles normes que l’Església ens proposa i que no exigeixen un gran esforç per al seu compliment: l’oració, el dejuni i l’almoina. Són tres paraules que denoten profundes realitats de la vida cristiana. Els que acudiu a la celebració de l’Eucaristia el Dimecres de Cendra escoltareu la lectura de l’Evangeli, en el qual Jesús ens convida a fer el bé, no perquè ens vegi i ens aplaudeixi la gent, a ajudar els altres sense que ho sàpiga la mà esquerra, a pregar, no com els hipòcrites, a dejunar sense desfigurar el rostre i mostrant alegria. Necessitem la gràcia de Déu per poder complir les indicacions de Jesús des del més íntim del nostre cor, amb un profund convenciment i no com un ornament rutinari perquè se’ns demana coherència entre les nostres paraules i les nostres actuacions. I ambdues amb consonància amb la lliure voluntat d’haver acceptat ser seguidors i deixebles del Mestre, qui parla i actua amb absoluta claredat, sense eufemismes i amb la pretensió amorosa d’atreure el seu ramat a tota la humanitat, he vingut per salvar el món (Jn. 12, 47). A tots nosaltres ens assenyala el camí perquè ens convertim i perquè acceptem les seves propostes, molt properes, de cap manera risibles o infantils i amb una forta càrrega de construcció personal, posant els ulls en l’Etern, lluitant contra l’egoisme i servint amb constant caritat els germans (oració, dejuni i almoina).

Com podeu observar per costum em refereixo als missatges que el Papa dirigeix a tots els catòlics del món per parlar d’alguna jornada especial, de determinat assumpte important o per comentar un temps litúrgic. I sempre aconsello la seva lectura, molt fàcil de trobar amb els sistemes actuals de comunicació. No puc reproduir el text però sí fomentar el gust per buscar el seu contingut i gaudir amb la sensació d’estar units als germans que viuen i celebren en qualsevol part del món. Comprovem la nostra universalitat, la nostra catolicitat.

El lema d’aquest any diu així: “Perquè l’univers creat espera amb impaciència que la glòria dels fills de Déu es reveli plenament” (Rm. 8, 19). Continua amb la línia que va proposar en la seva encíclica Laudato si (2015) i que convida a reconèixer totes les parts de l’univers com a obra del Creador i el compromís que ha de prendre l’ésser humà per respectar, cuidar l’harmonia de la naturalesa creada i transmetre els béns a les generacions que vindran. El missatge té tres punts: 1. La redempció de la creació. 2. La força destructiva del pecat i 3. La força regeneradora del penediment i del perdó. Acaba amb una brevíssima conclusió que afirma “que la Quaresma del Fill de Déu va ser un entrar en el desert de la creació per fer que tornés a ser aquell jardí de la comunió amb Déu que era abans del pecat original”.

Em sembla que és un temps important per a tots. Us convido que us el preneu seriosament, que el sapigueu viure amb honestedat i que l’expliqueu de forma adequada als infants i joves.