Davant de l'1 de Maig: saber i actuar

Faig una crida una vegada més per llegir el Compendi de la Doctrina Social de l’Església. Comprovareu els àmbits relatius al desenvolupament social de la persona i la paraula que l’Església ha pronunciat per il·luminar les diferents situacions al llarg de la història. L’objectiu d’aquestes línies no és donar una lliçó sobre aquesta qüestió per augmentar els vostres coneixements, sinó oferir el títol d’alguns documents per llegir i argumentar i, el que és més important, per actuar amb criteri a la vida diària.

Hi ha una primera afirmació elemental que s’ha de tenir en compte: l’Evangeli ha estat viscut i anunciat en circumstàncies històriques diverses. En els últims vint segles a la societat s’han produït canvis veritablement sorprenents, des de l’acceptació de l’esclavitud i l’organització política de l’imperi fins a la Declaració dels Drets Humans, les democràcies i la utilització de les noves tecnologies amb la carrera espacial i la globalització. En totes les èpoques milers de persones han acceptat amb molta felicitat l’anunci del missatge de Jesucrist i això ha estat motiu per voler transformar el món seguint els plans bondadosos de Déu.

Hi ha hagut llums i ombres que permeten a tot cristià reconèixer i agrair les coses que s’han assolit i revisar i lluitar contra el pecat de l’odi entre germans, de l’enfrontament entre classes i cultures, de l’egoisme en l’acumulació de riquesa que produeix injustes desigualtats entre persones i pobles.

Vull reduir el meu comentari a la nostra època iniciada, més o menys, en el segle XIX, en l’anomenada Revolució Industrial en la qual ja hi va haver molta preocupació eclesial i una resposta significativa en l’encíclica Rerum Novarum, del papa Lleó XIII, en la qual proposa importants mesures relatives a la feina, al salari, a una millor distribució de la propietat, a unes condicions laborals que garanteixin la seguretat, a un reconeixement del dret d’associació. En els anys trenta del segle passat el papa Pius XI publica l’encíclica Quadragesimo Anno després dels efectes de la Gran Guerra i la consegüent crisi econòmica. En temps de la guerra freda, després de la Segona Guerra Mundial, el papa Joan XXIII publica les encícliques Mater et Magistra i la Pacem in Terris. Vindran després els documents del Concili i, sobretot, la constitució Gaudium et Spes. El papa Pau VI aborda aquesta qüestió en la Populorum Progressio, sant Joan Pau II, en un llarg pontificat va publicar diversos documents entre els quals destaca l’encíclica Laborem exercens, i del papa Benet XVI la seva encíclica Caritas in Veritate.

Per últim queden els escrits i les nombroses declaracions de l’actual pontífex, el papa Francesc, que aconsegueix que repetim les seves idees en múltiples fòrums: Església pobra per als pobres, en sortida, les perifèries geogràfiques i existencials... i tantes altres.

Les actuals relacions socials, laborals i polítiques tenen un llarg camí de recorregut teòric en l’Església. Fa falta ara que tot cristià el conegui i tingui el criteri adequat per aplicar aquests ensenyaments a la seva vida diària, en la família, en l’empresa, en la societat, en el carrer...