L’Assemblea diocesana

Els que han preparat l’Assemblea han decidit mantenir el mateix esquema de les edicions anteriors: oració inicial, ponència d’un expert, resposta al qüestionari lliurat per Vicaries i, per acabar, torn obert de preguntes al ponent amb la reflexió final del bisbe.

Com que aquest esdeveniment està programat des del principi de curs i tots en teníeu notícia, no convidem a ningú personalment. És una trobada en la qual tots som protagonistes i, per experiències passades, tots us sentiu propers i participeu de la mateixa alegria. Em consta que gaudiu en la conversa i en l’intercanvi d’opinions de les vostres tasques parroquials o diocesanes. D’altra banda feu visible el vostre afecte per l’Església a la qual serviu i de la qual rebeu l’impuls de les vostres responsabilitats pastorals.

Parlant d’assistència us manifesto un desig personal: que totes les parròquies tinguin algun feligrès perquè pugui expressar les inquietuds i les preocupacions dels seus germans i pugui, al seu torn, transmetre l’experiència eclesial viscuda. Per descomptat comptem amb tots els sacerdots i diaques. Però necessitem la veu dels laics en aquesta Església en permanent renovació i encaminada cap al Senyor. És una responsabilitat compartida que neix de l’escolta de la Paraula i de la participació en els sagraments. Sabem que ens assisteix l’Esperit Sant per presentar el rostre de Jesucrist a aquesta societat que ens envolta i que està encaminada a la coherència, a la llibertat i a la pau. El meravellós tresor de la nostra salvació està portat en gerres de terrissa perquè no se’ns oblidi la grandesa de Déu i la humilitat de l’ésser humà.

L’Assemblea és una bona ocasió per conèixer i estimar més i millor l’Església, col·laborant amb els altres membres perquè aparegui bonica, llisa, sense arrugues. Que qualsevol se senti a gust, feliç i segur en el si de l’Església. Aquesta és la convicció. Aquest és el repte que hem anat desgranant al llarg de l’últim trienni en aquestes trobades fraternals. Recordeu els diferents moments: la nostra responsabilitat personal, la comunitat acollidora i missionera (la parròquia i la diòcesi) i, en aquest curs, la formació permanent de tots els membres per aprofundir en el testimoni cristià.

L’Exhortació Apostòlica Postsinodal Christus vivit ens ofereix una profunda reflexió sobre els joves. No va dirigida només a ells a qui afecta de manera especial sinó que ens arriba a tots nosaltres perquè revisem i mai ens desanimem. Al número 37 podem llegir: “L’Església de Crist sempre pot caure en la temptació de perdre l’entusiasme perquè ja no escolta la crida del Senyor al risc de la fe, a donar-ho tot sense mesurar els perills, i torna a buscar falses seguretats mundanes” i en el número següent diu: “… i la proximitat crea les condicions per a què l’Església sigui un espai de diàleg i testimoni de fraternitat que fascina.”

L’Assemblea Diocesana és una gran experiència de comunió per als que hi assistim. També per a tots aquells que ens acompanyen en el silenci i en la pregària. Les diferents sensibilitats i els diferents serveis i funcions ens enriqueixen a tots.