Avui, solemnitat del Corpus

No dubto de l’apreciació de la catequista perquè ho haurà experimentat moltes vegades i ella mateixa s’haurà quedat una mica intranquil·la. Així em vaig quedar jo quan l’escoltava i després d’haver-li recordat la radical importància dels dos àmbits d’actuació de tot cristià, vam comentar la urgent necessitat d’informar sobre la caritat i d’enfortir l’amistat amb el Senyor. Reconec que no és nou i que tots en som sabedors; que citem les paraules i els gestos de Jesús en aquest sentit; que ens és profitós llegir els escrits dels apòstols sobre la fe i les obres; que ens alegra i admira proposar les biografies dels sants que han sabut combinar les dues realitats que han donat sentit a les seves vides. Una petita recomanació: no us canseu mai d’explicar això mateix a les persones, infants o adults del vostre voltant.

Per descomptat no hi ha dualitat en l’oferta de vida que ens fa Jesucrist. No existeixen disjuntives, o una cosa o l’altra. En el procedir cristià és necessari valorar la complementarietat: no s’entén l’adoració al Senyor sense la dedicació als germans; no és acceptable la força del nostre activisme a favor dels altres oblidant la profunda motivació que rebem de l’experiència orant, del diàleg sincer i constant amb Ell.

Imagino que em comprendreu si afirmo que la festa del Corpus dura tots els dies de l’any. El que passa és que avui es fa més palpable, més visible, la combinació vital que expressem: adorem a Crist i ho mostrem al món als nostres carrers i places al mateix temps que celebrem el Dia de la Caritat, la preocupació i la dedicació pels que més sofreixen i necessiten de tothom.

Deia el papa Benet XVI en l’encíclica Deus caritas est (Déu és amor): “…és possible l’amor al proïsme en el sentit enunciat a la Bíblia per Jesús. Consisteix justament que, en Déu i amb Déu, estimo també la persona que no m’agrada o ni tan sols conec. Això només es pot dur a terme a partir del trobament íntim amb Déu…” (núm. 18)

Fa el mateix el papa Francesc amb els seus gestos en l’actualitat més recent. L’atenció i les denúncies davant i amb els immigrants, amb els desnonats, amb els presos i abandonats, amb els malalts, amb tots aquells que queden descartats per l’egoisme social, amb els que són esclavitzats per les màfies o són víctimes d’abusos sexuals. Al mateix temps proposa moments d’oració personal diària, visites al Santíssim, tan proper en les vostres parròquies, la iniciativa “24 hores amb el Senyor”… I moltes altres. És compatible. És necessari per a tot cristià.

Aquest és el consell que m’atreveixo a donar en aquesta solemnitat: que la vostra caritat personal no sigui una farsa; que dediqueu temps i recursos col·laborant en els grups i en les tasques de les nostres Càritas, present en totes les parròquies i coordinades per la diocesana. Un agraïment merescut cap a tots ells! Que tingueu temps per a l’oració, que us uniu als grups d’adoració, que participeu en els actes de culte d’aquest dia de Corpus. Ensenyeu-lo sempre i a tothom.

Amb la meva benedicció i afecte.