Sant Pere i el papa Francesc

Em sembla que tots percebeu aquests distintius en la persona de l’actual papa. El constant treball diari per promoure la comunió de tots els membres de l’Església formant una família que escolta, que estima, que acull i acompanya; també la insistent preocupació per portar a tots els pobles el coneixement de la persona, del missatge i de l’obra del Senyor Jesús. Per tot això el Sant Pare necessita de l’assistència de l’Esperit Sant per tal de no decaure mai en la pretensió d’oferir al món una església unida, purificada, alegre i creïble i també que ell mateix no oblidi mai l’anhel de l’anunci del Regne .

A certs sectors els sorprèn la repetida petició del papa demanant oracions per donar suport a la seva tasca pastoral. No és un aspecte intranscendent aquest interès en la petició. És necessari per a ell pel pes de la seva responsabilitat i també per a nosaltres que ens vincula a les seves intencions i ens permet col·laborar amb les seves preocupacions universals. L’oració per la persona concreta del papa Francesc té una prolongació comunitària, la pregària per l’Església. No es cansa de recordar ell mateix la importància de les oracions de tots en favor de la família eclesial. Segur que molts ja ho feu. És bo recordar-ho i ensenyar-ho als més joves del nostre voltant. A l’oració s’uneix l’amor, el reconeixement, l’admiració i, fins i tot, la defensa de la mateixa Església. Aquesta l’hem definit, a més de molts altres títols, com a mare i mestra. Són dos significats molt entranyables i propers per a tothom. En tots dos hi ha les vivències més sinceres i més segures per a tot ésser humà. El naixement i el desenvolupament personal posterior en el cas de la mare i l’obertura al món cultural en el cas de la mestra. Són dos elements que ens permeten concedir per a elles un amor inqüestionable i tractar de comprendre els seus defectes, les seves limitacions i les seves arrugues.

En aquests últims anys hem comprovat els catòlics com s’han carregat les tintes sobre els pecats de la nostra Església. Ens ha dolgut reconèixer els errors. S’ha demanat perdó reconeixent els punts negres de la seva actuació. Ha de servir tot això per purificar, per millorar, per presentar la santedat de l’Església, que és el sagrament, senyal i instrument de la unió íntima amb Déu i de la unitat de tot el llinatge humà (LG 1). Els escriptors primitius ja recordaven als fidels que l’Església és, al mateix temps, santa i pecadora i que, en ambdues condicions no es podia perdre l’amor i el reconeixement dels seus fills i dels seus deixebles. Em sembla indiscutible aquesta actitud quan s’actua de la mateixa manera amb les nostres pròpies mares i mestres. Us demano de nou que pregueu pel papa. Des de la convicció més profunda, des de l’estima més absoluta. Ell representa la unitat de l’Església estesa per tot el món, posada en les arrels de totes les cultures i sempre oferint la salvació de Jesucrist. Amb la meva benedicció i afecte.