Els voluntaris

En els últims temps s’ha estès el fenomen del voluntariat d’una manera que crida l’atenció. Tot i que ha existit en moltes èpoques, sembla que ara té una nova força, de tal manera que alguns estudiosos el situen com un dels trets característics de la nostra societat.

Amb aquesta breu descripció passo a explicar-vos una experiència que va començar l’estiu passat i que, amb més persones, es repeteix durant aquests mesos. Setze voluntaris dedicaran part de la seva vida a prestar un servei en un centre de menors de Guatemala que gestiona una comunitat de religioses de la congregació Marta i Maria, que es va fundar fa més de 40 anys en aquell país i manté diverses obres en moltes parts del món. A Espanya té obertes més de 30 cases i atén nens, persones grans i també residències sacerdotals. En aquest últim cas es troba la nostra diòcesi en la qual resideix una comunitat de religioses des de fa 5 anys atenent els sacerdots que resideixen a la casa habilitada per a ells al costat de l’edifici del bisbat.

El grup de voluntaris de Lleida dedicarà el seu temps durant aquest estiu, en torns i grups, per ajudar els nens i adolescents que viuen en un centre d’acollida a l’anomenada Ciutat de la Felicitat, a Esquipulas (Guatemala). Allí mateix està complint un servei excepcional el sacerdot de la nostra diòcesi Víctor Espinosa. L’acció la coordina des de la delegació de Missions del nostre bisbat, que ha preparat tota la documentació i ha organitzat unes jornades de formació per explicar el projecte i afavorir una ràpida adaptació a la feina i a la societat en la qual aquests voluntaris viuran durant aquest temps.

A més de la informació sobre aquesta interessant activitat, vull aprofitar aquestes línies per agrair a tants voluntaris que en les diferents organitzacions eclesials presten els seus serveis en l’àmbit de les colònies d’estiu, en els centres d’atenció a la gent gran, en el repartiment d’aliments o en la preocupació per les persones que arriben buscant treball i no tenen habitatge ni tampoc protecció ni seguretat. També estan en el cor de la diòcesi tots aquells catequistes, lectors, animadors de comunitat i persones que col·laboren en el manteniment de temples i locals parroquials. Tots ells ho fan moguts per la fe en el Senyor i per l’amor a la seva Església. Per descomptat existeixen altres voluntaris en diferents àmbits socials que són exemple i admiració pel seu gest altruista i per la seva dedicació solidària.

Aprofito l’ocasió per ressaltar la importància del voluntariat i animar tothom a afavorir la seva implantació en alguna organització que posi el proïsme com a centre de les seves vides. Convé, avui més que mai, accentuar totes les accions positives d’aquests grups. No caiguem en el desànim quan contemplem una part de la nostra societat com a individualista, utilitària, preocupada només pels diners i el consum excessiu. Hi ha alguna cosa més que dóna felicitat a multitud de persones del nostre entorn.