Visita pastoral a dos arxiprestats

Durant el primer any la Visita Pastoral es va portar a terme als arxiprestats de La Seu Vella i de Segrià-Noguera-La Ribagorça. Un de la ciutat i un altre rural. Durant el segon any vam visitar els arxiprestats de Gardeny i del Baix Segre. Molts lectors, residents en aquestes parròquies, van participar en algunes accions de la Visita, van escoltar les indicacions del bisbe, van poder plantejar suggeriments i donar les seves opinions sobre alguns temes de l’Església i de la nostra societat.

Per concloure la Visita Pastoral a tota la diòcesi necessitem programar la dels dos arxiprestats que falten. Són el de la Perifèria i el del Baix Urgell-les Garrigues.

Com us deia en una altra ocasió hi ha activitats pastorals a parròquies i a la mateixa Cúria que s’han de posar en pràctica encara que no siguin un objectiu preferent. Sabeu que durant aquest curs l’objectiu més important és la reflexió i l’aportació de noves idees per elaborar un nou Pla que donaria començament el curs següent. No obstant la Visita Pastoral no s’atura i aquestes línies volen ser un recordatori i un avís a tots els membres de la parròquia per demanar-los oracions i participació activa quan arribi la visita del bisbe.

Cada arxiprest s’encarregarà de coordinar el calendari i l’horari de les parròquies de la seva demarcació; ho sol fer amb els altres sacerdots en les seves reunions ordinàries. Amb unes setmanes d’antelació a la Visita, el rector, amb els responsables dels grups pastorals, prepara un breu informe de l’estat actual de la parròquia perquè el bisbe tingui un coneixement previ de la realitat que visitarà. Es fixen les accions en uns dies determinats i es convida a participar al major nombre possible de feligresos.

Ja he explicat en altres ocasions l’objectiu de la Visita. Ho repeteixo per actualitzar la informació. Es tracta de resar junts, de parlar i escoltar, de celebrar el Misteri de Crist, de revisar els llibres sacramentals i el d’economia i d’observar el temple i els locals parroquials per conèixer el seu estat de conservació.

No cal que digui que cada parròquia té unes característiques pròpies, amb una història i amb uns rectors que l’han conformat. No es tracta de fer una mena de competició amb les veïnes o aparentar més realitat que l’existent. Ni ens enganyem a nosaltres ni pretenem enganyar ningú. Volem millorar entre tots la nostra comunitat i donar pistes al bisbe perquè pugui prendre les decisions més adequades al moment present.