El Concili Tarraconense compleix 25 anys

Amb seguretat molts de vosaltres us recordareu d’aquell esdeveniment que es va viure amb molta intensitat per part de totes les comunitats catòliques. Alguns vau participar-hi activament, d’altres vau donar el vostre suport i tots vau demanar en les vostres oracions al Senyor pels bons fruits del Concili que tots rebíem com un regal i com un repte. Vagi per davant l’agraïment actual als protagonistes d’aquell moment i, per descomptat, el desig de no oblidar mai les resolucions i l’entusiasme que va generar a les nostres diòcesis. S’ha de pensar que molts dels cristians actuals no van viure i no recorden aquest Concili. Alguns opinaran que és una cosa del passat amb poca incidència en el present. Però no; aquella experiència eclesial va ser molt important, és part de la nostra història de fe i, després de la seva lectura, s’observa que conté una gran quantitat d’intuïcions amb grans possibilitats per atendre l’evangelització del present. Els responsables actuals de les nostres diòcesis estem obligats a informar i revitalitzar els continguts conciliars per a totes les comunitats cristianes.

Durant aquest curs celebrem, per tant, el 25 aniversari dels treballs i de la clausura del Concili. És un període de temps que ens permet valorar millor el que va significar aquell esdeveniment. El seu record coincideix en la nostra diòcesi amb un temps de reflexió i de preparació d’un nou Pla Pastoral. Pot ser molt útil per a la mateixa reflexió i per enfortir algunes línies pastorals que allà es contenen. Donarem informació sobre determinades activitats i celebracions que s’organitzen amb motiu d’aquest aniversari. Us convidem a participar-hi.

Acabo aquesta primera aproximació assenyalant els títols dels quatre grans temes que van ser objecte de 170 resolucions: I) Anunciar l’Evangeli a la nostra societat; II) La Paraula de Déu i els sagraments en les nostres Esglésies; III) La sol·licitud pels més pobres i marginats i IV) La comunió eclesial i la coordinació interdiocesana de les nostres Esglésies. La publicació d’aquests temes anava acompanyada per un Decret de Promulgació, signada per tots els bisbes amb seu a Catalunya, un Prefaci a les resolucions i un Missatge final del Concili que, dirigit pels pastors a tot el Poble de Déu, acabava amb aquesta frase: “Voldríem que a tots els arribés l’alenada d’aire fresc que l’Esperit suscita en les nostres Esglésies”.