Benediccions a la festa de Sant Antoni

Davant d’aquest acte religiós sempre hi ha algú que pregunta quin sentit té la benedicció d’animals o d’objectes en aquesta societat tan tecnificada. La resposta pot ser molt llarga amb una explicació detallada del contingut, de la motivació o de la mateixa història de les benediccions. O pot ser molt curta afirmant que els éssers humans creients ho posen tot en mans de Déu i contínuament li demanen protecció per a les seves activitats i necessitats. Ho explico amb algun detall.

La font i origen de tota benedicció és Déu beneït, que està per damunt de tot, l’únic bo, que va fer bé totes les coses per omplir-les de les seves benediccions com un signe de la seva misericòrdia. El Pare Déu va enviar el seu Fill i en Ell, assumint la condició humana, ens va beneir de nou amb tota classe de béns espirituals, com ens recorda Sant Pau a la carta als cristians de Galàcia. En aquest sentit afirmem que Crist és la màxima benedicció del Pare i, de forma ordinària, apareix a l’Evangeli beneint als germans, principalment als més humils.

Baixem una mica. Les benediccions, que habitualment realitzem, miren primàriament i principal a Déu, la grandesa i bondat del qual exalcen; però miren també als homes als qui Déu regeix i protegeix amb la seva providència; també es dirigeixen a les coses creades, amb l’abundància i varietat de la qual Déu beneeix l’home. L’església tracta que la celebració de les benediccions redundi veritablement en alabança i glorificació de Déu i s’ordeni a l’aprofitament espiritual del seu poble.

En el cas dels animals, atès que comparteixen en certa manera la vida de l’home, ja que li serveixen d’ajuda en el seu treball, o li proporcionen aliment i companyia, és bo conservar el costum d’invocar sobre seu la benedicció de Déu.

La gran preocupació de la nostra generació és llegar un món més habitable als qui vindran després de nosaltres. Per això necessitem cuidar, protegir i estimar totes les coses creades per Déu i posades al servei del gènere humà. Hem sentit parlar molt durant aquestes últimes setmanes de l’ecologia integral, de la casa comuna, del risc de destrucció d’espais naturals, de la qualitat de l’aire que respirem, de l’actuació humana que xifra el seu interès en els beneficis econòmics, dels compromisos que tots els estats han de portar a terme en la seva lluita contra el canvi climàtic, etc. Tots recordeu les reflexions de la cimera mundial sobre el clima, celebrada a Madrid fa un mes escàs.

Que no quedi en simples paraules sinó que col·laborem per al benefici de tots els pobles de la terra en la conservació d’aquesta casa creada per Déu. Tota ella és digna de rebre la seva benedicció. És la mateixa línia d’actuació que ens proposa el papa Francesc en l’encíclica Laudato Si (2015) i que conclou amb una oració al Déu de l’amor que ens mostra el nostre lloc en el món… per protegir tota vida, per preparar un futur millor.