Tres àmbits de la vida cristiana

La primera realitat és la que anomenem la Vida Consagrada. És el conjunt de religiosos/es que viuen en comunitat, participant d’un carisma o d’un model d’actuació, incorporat a la vida de l’Església, per una persona genial i santa, en l’intent de complir amb total coherència els consells evangèlics de pobresa, obediència i castedat. Tots vosaltres coneixeu algun membre d’una comunitat de religiosos, ja sigui per ser de la vostra pròpia família, del vostre poble o perquè heu col·laborat amb ell en un determinat servei apostòlic. Sabeu que celebren la seva festa anual el dia de la solemnitat de la Presentació del Senyor al temple i la Purificació de la Mare de Déu, és a dir, el Dia de la Candelera, com popularment la identifiquem. Aquest any el dia 2 de febrer coincideix amb el diumenge IV del Temps Ordinari. Desitgem felicitar-los per la seva gran festa, demanar a Déu per ells i les seves comunitats i sol·licitar noves vocacions per a les seves congregacions. Volem també agrair el seu servei permanent a les obres de la nostra diòcesi.

La segona realitat és el Moviment Apostòlic de Vida Creixent. Són grups d’oració i atenció pastoral de persones grans que existeixen en moltes parròquies de la diòcesi i es vinculen a nivell diocesà per a un recés mensual o algun pelegrinatge anual. Ho fan sobretot a principi i final de curs. També en la seva festa anual del dia 2 de febrer, que és el moment en el qual recordem que Jesús, al ser presentat al temple, surt al seu encontre l’ancià Simeó, “ara, Senyor, deixa que el teu servent se’n vagi en pau... els meus ulls han vist el Salvador”, i la profetessa Anna “d’edat molt avançada… mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries”. Aquestes referències estan escrites en el capítol segon de l’evangeli de sant Lluc. Cada any tenen un programa de formació per a les seves reunions en les quals completen la seva formació cristiana; l’actual es basa en el desenvolupament del seu himne, en el qual, entre altres coses, s’afirma que “la nostra alegria ningú ens la podrà prendre”.

És la constatació de l’esclat d’optimisme cristià que allà es respira. Demaneu a Déu per ells perquè estiguin ben atesos i escoltats; ells ho fan per tots nosaltres. També pels seus fills i néts.

La tercera realitat és el Moviment Apostòlic de Mans Unides, fundat fa més de 60 anys per un grup de dones d’Acció Catòlica amb una forta preocupació per pal·liar o eliminar la fam de tantes persones en el nostre món. Han fet famosa la iniciativa del Dejuni Voluntari el segon divendres del mes de febrer, que se suma a sopars frugals i col·lectes en parròquies i centres catòlics. Des de fa molts anys hi participen homes i, com a institució, és valorada amb una elevada puntuació per la nostra societat actual a causa de la multitud de projectes que atenen entre les comunitats de les nacions menys desenvolupades. Pràcticament tots els recursos que es recullen en les campanyes que promouen es destinen a les finalitats de foment personal i comunitari que publiciten i que justifiquen després. En el programa de mà d’aquest any diuen que “ens centrem en la cura de la casa comuna, aprofundint en la relació de la lluita contra la pobresa i la garantia dels Drets Humans”.

Amb la meva benedicció i afecte.