Les primeres comunions

Ara sembla obligat fer un breu comentari sobre la celebració de les primeres comunions que tant arrelades estan en l’entorn social. És una festa familiar i parroquial que es prepara i se celebra generalment en aquest temps de Pasqua.

Caldrà començar reiterant la comprensió per les decisions que prenen els responsables en els diversos àmbits de la vida i que recauen sobre nosaltres i ens comprometen a tots. Les famílies en general i els pares en particular ja saben el que significa atendre els nens i adolescents en els domicilis durant diverses setmanes. Ara se’ls demana l’acceptació d’una nova guia en la part final del procés catequètic dels seus fills que culmina amb la festa de l’Eucaristia.

En una nota que vaig enviar a tots els sacerdots el passat 30 de març, els indicava que cada parròquia o cada col·legi, en diàleg amb els pares implicats, decidís el més convenient per aquesta celebració festiva; o bé ajornant-la a finals d’aquest curs o bé deixant l’organització per al curs següent.

Vull manifestar la meva gratitud i el meu reconeixement a tots els que han seguit amb la tasca parroquial de la catequesi durant aquests mesos utilitzant les noves tecnologies. Intentaven mantenir l’interès en els nens i pares en el desenvolupament dels continguts de la fe. Em consta que des de la Delegació diocesana de Catequesi s’ha enviat una infinitat de recursos per ajudar els catequistes en la seva missió. Ha estat molt ben aprofitat en aquest període de preparació tot i que als pares els urgia conèixer com repercutia la permanència de les mesures sanitàries o socials amb la festa familiar i parroquial o escolar. Era obligat dissipar dubtes i s’exigia, quan fos possible, prendre una resolució que segurament alterava els plans previstos.

Alguna bona lliçó hem après tots en aquesta tràgica circumstància. Valorar les prioritats del procés catequètic, que és infinitament més important la celebració i la dedicació callada de tants catequistes en les seves moltes sessions amb els nens que la festa externa i la multiplicació d’assistents i regals. Així ho han afirmat molts durant els últims anys. Els costos de la festa no han d’excedir les possibilitats familiars. L’excusa econòmica no ha d’entrar en la ment dels pares si desitgen que els seus fills continuïn amb el coneixement de Jesucrist. Retardar un any la celebració significa més temps de preparació.

Una altra dada a tenir en compte respecte a l’edat. Fa temps que es va disposar rebre el sagrament durant el tercer curs de primària, després de dos cursos de catequesi, comptant que es pot iniciar abans amb l’anomenat despertar religiós amb l’acompanyament de pares i el nucli familiar. Que aquestes decisions redundin en una millor i major valoració de la catequesi i de la vitalitat de la comunitat parroquial.