En la festa de sant Pere recordem el Papa

La comunitat cristiana manté el significat de festa important per demanar la intercessió dels dos Apòstols i per manifestar la nostra unió i adhesió al Papa. Tots sabeu que l’Església va començar a caminar en la nostra història recolzant-se en la memòria permanent de Jesucrist, el seu Fundador. Ell mateix va triar dotze Apòstols i els va constituir columnes d’aquesta nova comunitat; al capdavant hi va posar Simó Pere, com a roca ferma i fonament de la unitat de la seva Església (Mt 16,18). Pere era un home fràgil i pecador. Per por va negar el seu mateix Senyor hores abans de morir a la creu. De semblants característiques personals eren els altres apòstols, però malgrat tot van saber mantenir la valentia suficient i van morir màrtirs per no renunciar a la predicació que havien après del seu Mestre. Tots ells van afrontar dificultats, proves diverses i persecucions però ningú va aconseguir enfonsar o destruir l’Església, formada per les comunitats que creaven, perquè el mateix Jesucrist ha garantit la seva existència fins al final de la història.

El successor de Pere és el Papa qui, a més a més de la seva responsabilitat sobre l’Església universal, és el bisbe de Roma. L’actual papa Francesc és el número 266 en la llista de successors de sant Pere. Va ser elegit el dia 13 de març de 2013 (porta, per tant, més de set anys) després de la renúncia de l’anterior papa, Benet XVI. Va triar el nom de Francesc per accentuar la seva referència amb el Sant d’Assís, els trets principals del qual són la pobresa evangèlica a l’estil de Crist, l’amor de la creació com a obra de Déu (recordeu la seva encíclica Laudato si’ –2015– i que ha dedicat aquest any a recordar-la i a insistir en la seva aplicació quan se celebra un quinquenni de la seva publicació) i la promoció de la pau i de la igualtat social en diàleg amb tots els pobles, cultures i religions.

El Papa es caracteritza, a més a més, per un estil senzill i proper tant per les seves paraules com per les seves manifestacions externes; és accessible i assenyala amb força i de forma reiterada el seu amor preferencial pels pobres. Insisteix a posar l’Església en actitud missionera (“Església en sortida”) que ha de portar l’Evangeli a tots els pobles de la terra. S’esforça en una reforma de la Cúria romana per purificar-la i fer-la més àgil en el servei al Poble de Déu.

Ens podríem estendre molt més en la descripció de la personalitat del papa Francesc. Només mencionar el que molts van contemplar a través de les pantalles de televisió durant la passada Setmana Santa en les celebracions del Vaticà.

Va sorprendre molt la seva actitud de silenci i pregària. O, després, la seva preocupació per la pandèmia de la Covid-19 i les seves conseqüències sanitàries, econòmiques i socials. O, des de sempre, la seva insistent petició que preguem per ell.

Avui tenim la gran oportunitat d’agrair a Déu la persona i el ministeri del papa Francesc. I pregar per ell i per totes les seves intencions. També per adherir-nos als seus ensenyaments que miren sempre a Jesucrist i ressalten el seu amor a l’Església. Treballem amb ell per la unitat i la comunió de la comunitat eclesial; renunciem a confrontacions, divisions i comparacions. Només tenim un Papa que és un regal de Déu per a l’Església del nostre temps.