La caritat dels catòlics

Quan participo en alguna reunió de grups parroquials o diocesans sempre escolto de part d’algun membre l’exigència de “fer” alguna cosa per als altres a conseqüència de la seva pròpia fe. Sempre hi ha algú que ens esperona el cor cap a una dedicació concreta al servei de la societat i, si no es compleix, ens queda un mal gust de boca. O encara més profundament, se’ns cita la vida i els exemples de Jesús, des del bon samarità fins al del seu amor total des de la creu en favor de la humanitat; des de les benaurances fins al discurs de comiat. Sempre hi ha algú que ens recorda la coherència entre la fe i la caritat.

A més d’escoltar les anteriors incitacions, que en alguns casos es converteixen en recriminacions, veig l’actuació de moltes comunitats: grups parroquials de Càritas que cada setmana s’organitzen per prestar un servei d’aliments i de roba; grups persistents que dediquen part del seu temps al reforç escolar de nens i adolescents; grups que s’esforcen col·laborant en les activitats de temps lliure amb moltes hores de disponibilitat i dedicació; grups que atenen la solitud de malalts i gent gran en els seus domicilis portant la comunió i la companyia... I així fins a l’infinit.

I pràcticament tots amb la fe de Jesús en la ment i en el cor. M’alegro de la seva tasca i, sense fer-ne ostentació, ens n’alegrem tots.

Des de fa uns anys que hi ha a la nostra diòcesi un intent d’ajuda i coordinació de moltes organitzacions dedicades a la caritat. A més dels nombrosos grups parroquials, que són part essencial de Càritas Diocesana, funciona una Xarxa d’Entitats Cristiana d’Acció Social i Caritativa, que atén nombroses persones en situació d’especial dificultat.

Recordeu que el bisbat va crear un Fons Solidari Covid-19 de 20.000 euros, al qual es van afegir molts sacerdots i laics i va aconseguir recollir gairebé 87.000 euros, que es van distribuir entre les entitats que per la pandèmia van multiplicar la seva atenció i necessitaven més recursos. Les entitats beneficiades van presentar unes memòries de l’activitat portada a terme gràcies a l’esmentat fons, que estem donant a conèixer i que hem decidit mantenir-lo a causa de les dramàtiques conseqüències que encara vivim.

Agraïm de nou, com ja vam fer l’any passat, la col·laboració de tantes persones atentes a les necessitats dels seus germans.. Com us podeu imaginar, em sento joiós dels molts brots de caritat que apareixen entre persones i grups catòlics. Segurament no es fa res d’extraordinari i només s’intenta viure amb coherència el mandat del Senyor. Però quan l’Església rep tantes crítiques per altres qüestions que ara no venen al cas i de les quals demanem perdó, és un goig que puguem comunicar aquesta mena d’iniciatives que retornen la credibilitat a la comunitat catòlica.