Sobre la religiositat popular

Malgrat la pèrdua d’influència de l’Església en l’entramat social i l’important descens de la pràctica cristiana entre els batejats, el record del passat o l’activitat actual de moltes agrupacions de cristians encara continuen vius en el nostre poble. També passa que alguna persona, en contacte amb determinat element religiós o la seva participació en un romiatge, l’ha ajudat a acostar-se a Déu. És l’aparent contradicció actual entre l’oblit de Déu i, alhora, l’augment del nombre de persones inscrites en moviments de devoció popular cristiana.

En anys anteriors vam veure participar multituds en els actes externs de la Setmana Santa. Moltes persones s’emocionen en veure el rostre de la imatge de Jesús, la Verge o d’algun sant recórrer els carrers de les nostres poblacions i fins i tot ploren i se’ls escapa alguna petició des del més profund del seu cor com a mostra de la seva extrema confiança en Déu.

Enguany, com l’any passat, no hi ha hagut manifestacions religioses al carrer durant la Setmana Santa. Però els responsables s’han sorprès de la gran quantitat de gent que ha desfilat per contemplar i resar davant els passos que s’han mostrat en llocs tancats com l’oratori de la Sang, el centre de Sant Andreu o l’oratori de la Verge dels Dolors. S’hi veia molta devoció, en els rostres dels assistents, i alguns escoltaven les explicacions sobre les imatges com una catequesi i en donaven gràcies.

Agraeixo i valoro positivament totes aquestes manifestacions. Tots els cristians, començant pels pastors, hem d’ajudar a conciliar la devoció popular amb la comprensió del misteri de Crist i les seves conseqüències en la vida ordinària.

Alguns puristes menysvaloren aquesta actitud popular davant el fet religiós i pretenen accentuar la dimensió més intel·lectualitzada de la nostra fe. Crec que els dos posicionaments no es contraposen i hem de buscar elements que els complementin.

Naturalment, tots necessitem una adequada formació bíblica, teològica i moral per ampliar i comprendre millor els coneixements raonables de la nostra fe. L’experiència cristiana no pot reduir-se a emocions i a la mera participació en actes puntuals una vegada a l’any.

La reflexió, el raonament, la cerca dels motius per donar raó de la fe que professem és propi de les persones creients que fonamenten la seva existència en la trobada amb Crist.. Per tant, cal valorar el que hem rebut de la nostra gent gran en forma d’activitats devocionals, caritatives o formatives per discernir les seves potencialitats, actualitzar la seva presentació i fer significativa la participació per a l’home d’avui. Un cristià no té cap mena de dubte sobre l’immens valor que posseeix la devoció i el culte a la Mare de Déu.

Procureu no separar la vostra vida de la seva i pregueu pels que més sofreixen en aquests moments a causa de la pandèmia. Col·laboreu en institucions i organitzacions que promoguin totes les dimensions de l’ésser humà: la transcendent, tenint en compte el fonament religiós, i la dimensió terrenal, d’ajuda constant al proïsme.