Avui celebrem Corpus

A més del que acabem de dir, centrat en els aspectes externs, per als catòlics és una celebració molt profunda i significativa. Volem donar a conèixer al món el nucli central de l’aliança que Déu estableix amb la humanitat a través del sacrifici de Jesucrist a la creu i recordat per sempre com un regal en l’Eucaristia: a la tarda del Dijous Sant ho vivim intensament tots aquells que participem en la celebració en el temple.

Ara ho exterioritzem, amb alegria per a tothom, als carrers i les places. El Cos i la Sang de Crist, centre de la vida cristiana, són l’aliment que construeix i enforteix el nostre caminar per aquest món.

Quan combreguem, Crist es transforma en cos nostre i nosaltres ens identifiquem amb Ell de manera absoluta. No hi ha res més important que aquest misteri, sagrament d’unió de Déu amb l’home.

Una de les dimensions bàsiques de la religió és la relació amb la divinitat que es manifesta d’una manera grandiosa i fascinant i té com a resposta humana l’adoració. L’altra dimensió, amb trets complementaris, se centra en la preocupació, l’interès i l’ajuda cap als altres com una conseqüència clara del primer. En el nostre cas tots recordem el precepte de l’amor predicat per Crist i d’obligat compliment pels seus seguidors.

Nosaltres mirem i adorem Crist-Eucaristia i l’estimem per damunt de tot. També responem amb l’amor als altres utilitzant la mateixa paraula referida a Crist i prolongant la preocupació pels germans.

Avui, trobem exemples per recordar i tenir en compte: el cos sense vida d’un petit emigrant en una platja de Turquia, el cos d’un ancià solitari en una residència de gent gran, el cos d’una dona maltractada o víctima del tràfic de persones, el cos amb mala olor d’una persona que dorm cada dia al carrer, el cos d’un malalt entubat en una de les moltes UCI dels nostres hospitals, el cos que ha de néixer i que és eliminat en el procés de gestació, el cos d’una persona a punt d’aplicar-li l’eutanàsia per posar fi a la seva vida, el cos d’un ésser humà amb discapacitat física o mental, el cos sense vida a conseqüència d’un atemptat terrorista, el cos d’un nen desnodrit en braços d’una mare sense alè i sense aliment, el cos menyspreat i torturat fins al límit per qüestions ètniques, culturals o religioses, el cos de nenes segrestades i/o abandonades a la seva sort dia rere dia, el cos de tants morts amagats a la nostra vista sense poder ser acompanyats ni rebre l’afecte dels seus éssers estimats en els últims moments de les seves vides.. Totes aquestes situacions són ferides en el Cos de Crist, que és objecte de la nostra adoració. Alhora, són ferides que han de ser guarides per la cura i la preocupació de tots nosaltres. És per això que celebrem també avui el Dia de la Caritat en què agraïm als qui formen part dels equips sociocaritatius el seu servei i demanem a Déu que tots els creients sapiguem mostrar de manera clara els dos amors dels quals ens parla l’Evangeli.