Viure en la comunitat cristiana

El Concili Vaticà II afirma: “La santa Església, per voluntat divina, està ordenada i es regeix amb una varietat meravellosa. «Perquè, així com en un sol cos tenim molts membres [...] cadascun està al servei dels altres» (Rom 12, 4-5). Un de sol és, doncs, el Poble de Déu elegit: «Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme» (Ef 4,5). [...] Davant de Crist i davant de l’Església no existeix cap desigualtat per raó d’estirp o naixement, condició social o sexe […]. Encara que no tothom a l’Església vagi per un mateix camí, tothom, però, és cridat a la santedat.” (LG 32)

L’últim document dels bisbes de Catalunya amb motiu dels 25 anys del Concili Provincial Tarraconense deia en el punt 2.4: “La missió (de l’Església) és responsabilitat de tots i, per tant, els itineraris de l’acció eclesial han de portar el segell de la corresponsabilitat”; i en el 2.5: “En efecte, un dels punts forts de la conversió pastoral i missionera ha de ser la integració dels laics en la construcció de la comunitat cristiana...”

També les ponències i l’esperit general del Congrés de Laics, celebrat a Madrid al febrer de l’any passat, anaven en la mateixa línia d’implicar-nos a tots, pastors i fidels, en la renovació permanent de l’Església i en l’aplicació constant de la corresponsabilitat en el testimoniatge personal i en la funció que cadascú té assignada en la comunitat.

Aquest és un tema molt recurrent però fonamental en el viure de la comunitat cristiana.

Tots hem de participar en les nostres parròquies, en les comunitats religioses i en els moviments apostòlics dels treballs i de les decisions que conformen la comunitat i que fan més creïble la presència de l’Església de Jesucrist en el món d’avui. Tots aportem el coneixement, les facultats i les qualitats personals en benefici dels altres; tots estem cridats a implicar-nos perquè les nostres comunitats i parròquies es presentin amables, acollidores, sense desigualtats, amb permanents maneres de fraternitat en tots els camps; a tots ens obliga l’anunci del missatge de Jesucrist en l’àmbit familiar, professional o social.

La comunitat cristiana no és una empresa d’empleats i amos, de senyors i servents, de responsables de decisions i dels ignorats per a tot.

L’Església és una família on tenim assignada una funció que ens omple d’orgull pel servei als altres i on som considerats com a responsables dels efectes de les nostres accions. La nostra forma personal de ser i les nostres actuacions repercuteixen, per a bé o per a mal, en la marxa de la comunitat.

Hem apel·lat moltes vegades al nostre Pla Diocesà de Pastoral (2020-2024) per insistir amb fermesa com volem que la nostra Diòcesi de Lleida es presenti neta i transparent davant la nostra societat, caritativa i solidària, alegre i esperançada, preocupada pels problemes que atabalen els nostres germans.

I això és una obra de tots i de cadascun dels batejats. Ningú no pot quedar al marge de la seva responsabilitat.

És una qüestió de coherència i, alhora, és una exigència de la fe que professem i que ens ajuda a créixer i a comprometre’ns amb l’estructura comunitària.

Tot depèn de la dedicació de cadascú en els diferents àmbits. Que cadascú pensi com pot ajudar més i millor la seva parròquia, la seva diòcesi; i que ningú deixi aquesta tasca en mans d’un altre.

Cal que desenvolupem la nostra missió a l’Església d’avui.