Un informe en positiu

Les entitats sociocaritatives de l’Església catòlica que estan agrupades s la xarxa d’ajuda als més desfavorits han publicat un informe titulat Estudi de la realitat social en temps de pandèmia a Lleida. És d’obligada lectura per observar la realitat, per analitzar la seva actuació i per intentar millorar l’atenció en les diferents activitats que es proposen per al futur. Encara que la pretensió de l’informe no és per fer-ne ostentació ni per rebre’n elogis pel treball fet, ens omple de satisfacció perquè suposa una resposta clara i senzilla a la pregunta que moltes vegades surt a les nostres converses i a les notícies i tertúlies de molts mitjans de comunicació: què fa l’Església davant dels drames socials i les tragèdies naturals? La lectura d’aquest estudi ens aporta autèntiques i excel·lents respostes.L’informe comença amb una breu introducció on s’explica la motivació inicial de la seva redacció, feta per tècnics en recerca social i comptant amb la col·laboració dels membres que formen part de les diferents entitats.

A continuació descriu la metodologia emprada i hi afegeix la relació de totes les institucions amb la seva activitat específica.A l’apartat tres –titulat com a Resultats– s’informa del destí de l’aportació econòmica del fons de solidaritat creat per la diòcesi per ajudar una mica els damnificats per la pandèmia. Hi ha una primera constatació referida a les famílies i a la població en general: l’alt nivell d’angoixa, temor i ansietat en què han viscut i suportat aquest temps els usuaris dels serveis d’aquestes entitats. S’esmenten també les grans dificultats de tota mena a què s’enfronten –mancances alimentàries, educació dels fills, falta de treball, habitatge precari...– i alhora els forts vincles de cooperació que s’han establert amb els voluntaris, així com les possibles línies de futures actuacions.

Es demana a les entitats unes propostes realistes, operatives i adequades a la problemàtica tractada.Després tracta el tema de la distribució d’aliments, en relata el funcionament actual i fa unes propostes a les diferents administracions per facilitar una major integració social i un clar reconeixement a la seva dignitat personal. Per descomptat, es mostren agraïts a l’atenció dispensada per les nombroses comunitats cristianes que es dediquen a aquesta finalitat.Una altra realitat a què fan referència és la de les persones sense llar i la cruesa amb la qual viuen molts germans nostres. Es demana que es faciliti l’accés a un habitatge digne i que es replantegi l’ús d’espais susceptibles d’allotjament familiar.

Hi ha una crida a totes les comunitats cristianes a involucrar-se a solucionar aquest greu problema.També hi trobem un apartat dedicat a les persones amb problemes de salut (toxicomanies, salut mental...) i a l’atenció escolar a la infància i joventut.Acaba amb una anàlisi de les dades i unes conclusions que es converteixen, al mateix temps, en unes propostes que ens comprometen a tots i, d’una manera especial, als cristians i a les nostres comunitats.