Després de la visita dels bisbes al Papa

Ara que ja han passat unes setmanes em sembla oportú informar tota la diòcesi del resultat d’aquesta visita al Papa que, com estava previst, es va desenvolupar amb cordialitat i amb molt de profit. A més, es van complir els objectius fonamentals explicats en la glossa de desembre.Tal com va programar la Santa Seu i la Conferència Episcopal Espanyola, el conjunt dels bisbes espanyols vam ser distribuïts en quatre setmanes. A les nostres províncies de Catalunya i de València (diòcesis valencianes i de les illes Balears) se’ls va assignar la mateixa setmana.

Tots junts, uns 22 bisbes, vam participar en els actes programats, que consistien en les celebracions a les basíliques romanes, la visita a les diferents Congregacions i l’audiència amb el Sant Pare. Aquesta última, segurament la més esperada i emotiva, ens va ocupar tot el matí del divendres 14 de gener.No pretenc fer una crònica d’aquest esdeveniment eclesial sinó expressar només els meus sentiments personals i, alhora, informar-ne breument als catòlics de la nostra diòcesi. Pel que fa als sentiments, us vull manifestar la immensa alegria de tornar a Roma a prostrar-me davant les tombes dels Apòstols Pere i Pau i comprovar la universalitat del missatge de Jesús de Natzaret, arrelat en tots els pobles i cultures del món.

Allí es nota més que enlloc la catolicitat de l’Església. També us haig d’expressar la confiança del papa Francesc, la seva proximitat, la seva autenticitat a l’exposar els reptes de l’Església davant del món d’avui, la seva capacitat d’escolta sobre els temes d’evangelització que els bisbes li vam plantejar. Així mateix, ens va insistir a ser persones d’esperança: la nostra Església està assistida per l’Esperit Sant i té assegurat el seu caminar cap al futur i en totes direccions.

A la vegada, ens va demanar que no oblidem mai els qui els falta gairebé de tot i que animem les nostres comunitats diocesanes a participar de manera intensa i sincera en el procés sinodal que estem vivint. Va ser un matí de divendres que no oblidaré mai per la gran llibertat davant de les qüestions proposades, pel clima de pregària i pels ànims rebuts del Successor de Pere. Reitero la meva petició d’oracions perquè els pastors del ramat del Senyor sapiguem guiar-lo amb valentia i autenticitat.Durant tota la setmana hi va haver reunions de treball a les seus dels diversos departaments pastorals, que se’n diuen Congregacions.

Vam anar a les següents: Culte Diví, Doctrina de la Fe, Clergat, Bisbes, Educació Catòlica, Promoció de la Nova Evangelització, Laics, Família i Vida, Servei de Desenvolupament Humà Integral, Instituts de Vida Consagrada i, finalment, Sínode de Bisbes. En totes se seguia un esquema similar: els seus responsables explicaven l’estat actual dels assumptes de la seva competència i els bisbes preguntàvem i exposàvem alguna dificultat de la nostra diòcesi, o comunicàvem alguna experiència pastoral concreta que podia servir per aplicar en altres indrets. Van ser reunions molt profitoses: es va parlar, es va escoltar i es va intentar establir criteris comuns d’actuació en totes les iniciatives pastorals de l’Església en general i de cada diòcesi.A primera hora del matí de cada dia de la setmana vam celebrar la Missa en una de les Basíliques Romanes: Sant Pere, Sant Pau Extramurs, Santa Maria la Major i Sant Joan del Laterà.

El divendres a la tarda vam acompanyar el Cardenal Omella a celebrar la Santa Missa a la parròquia romana de la qual és titular, Santa Creu en Jerusalem.