El futur amb refugiats i migrants

El llenguatge és molt clarificador i el seu ús és determinant en les relacions humanes –també es pot utilitzar, per descomptat, de manera perversa–, però la realitat és molt més complicada i és estudiada i analitzada per sociòlegs, periodistes, psicòlegs i juristes. Les persones amb conviccions religioses, com el papa Francesc –qui subscriu aquest comentari– i molts dels lectors, també tenim una opinió formada des de la fe en Jesucrist, si bé és cert que els cristians som condemnats a vegades a un silenci social clamorós o rebem respostes iròniques, sense arguments, com si la fe no hagués estat una gran generadora de cultura al llarg de la història i una bona garant d’humanització i promoció de drets i llibertats per a tots els éssers humans.Explico tot això perquè avui l’Església celebra la 108a Jornada Mundial del Migrant i el Refugiat, amb el corresponent Missatge del papa Francesc a tots els catòlics i persones de bona voluntat que l’ha titulat Construir el futur amb els migrants i els refugiats.Faig un petit apunt històric sobre aquesta jornada. L’origen de la seva celebració data del 1914, poc abans de l’esclat de la I Guerra Mundial, quan el papa Pius X, commogut per l’èxode de milions d’italians, va cridar tots els cristians a resar pels migrants.

Més tard, el seu successor, el papa Benet XV, va instituir el Dia del Migrant per donar suport espiritual i econòmic a les obres pastorals en ajuda d’aquest gran col·lectiu. El papa sant Joan Pau II va ser el primer a dirigir un Missatge per a aquesta ocasió i va afegir-hi el terme “refugiat”, tot proposant la seva celebració el segon diumenge després de l’Epifania. El papa Francesc, a petició de diverses Conferències Episcopals, va transferir la Jornada a l’últim diumenge de setembre.Aquest és un tema i una preocupació que ve de lluny.

Als llibres de l’Antic Testament hi ha moltes referències a la realitat social de la migració i l’estrangeria, on sovintegen els mandats de Déu al poble jueu per tractar amb dignitat tots els éssers humans. En el Nou Testament la figura de Jesús imprimeix un caràcter definitiu a les relacions que les persones han d’establir amb familiars, amics, coneguts i estranys. De cap manera proposa barreres i exclusions per motius ètnics, culturals, socials i religiosos.

Al contrari, reclama la fraternitat del “tots som germans” que es deriva de la paternitat del “tots som fills de Déu”.Entre nosaltres, a Lleida i comarques, estem acostumats a tractar amb persones que provenen d’altres països i cultures. Busquen treball i dignitat de vida. El papa ens recorda que hem de construir el futur amb ells, amb els migrants i refugiats, perquè això significa també reconèixer i valorar el que cadascun d’ells pot aportar al procés de construcció humana.

Cal que nosaltres mostrem una actitud evangèlica en tot moment. És el que Jesús ens demana i ens mana.