Els missioners

Malgrat el que acabem de dir, l’admiració i el reconeixement cap als missioners no minven entre les nostres comunitats i la societat en general. Quan ells venen i viuen amb nosaltres, els seus comentaris i opinions són motiu de reflexió i d’imitació perquè posen en el centre de la seva actuació l’anunci i el seguiment de Jesús i mostren un marcat despreniment en les seves vides i una ànsia infinita d’ajudar els seus germans.Avui em fixo en aquestes persones perquè el lema del Domund d’enguany és “Sereu els meus testimonis”, frase que diu el Senyor als seus seguidors moments abans de la seva Ascensió, com diu el llibre dels Fets dels apòstols (1,8). Amb aquestes paraules ens interpel·la a tots els cristians des del nostre baptisme i ens compromet a ser els seus testimonis en el nostre entorn.

No exclou ningú. Però els missioners, a vegades, són l’única presència de Jesucrist en molts països i necessiten les nostres ajudes econòmiques i les nostres oracions.Em sembla important que tots conegueu i llegiu detingudament els missatges que el papa ens dirigeix als catòlics i persones de bona voluntat en jornades significatives. I pel Domund, sempre ens ofereix un comentari explicatiu.El papa Francesc divideix el seu missatge en tres parts.

1. La crida a tots els cristians a donar testimoniatge de Crist. 2.

L’actualitat perenne d’una missió d’evangelització universal. 3. Deixar-se enfortir i guiar per l’Esperit.

I acaba amb un desig: “Sí, tant de bo tots nosaltres fóssim a l’Església el que ja som en virtut del baptisme: profetes, testimonis i missioners del Senyor.” Que aquesta referència serveixi per estimular la lectura completa del text. Ajudarà els catòlics a comprendre millor la insistència d’aquest diumenge dedicat a les missions. Les Obres Missionals Pontifícies i la Delegació Diocesana s’encarreguen de recordar-ho al llarg de l’any.

Agraïm la seva tasca de sensibilitzar sobre la missió i les crides a la col·laboració.Per part meva, m’agradaria que aquestes consideracions arribessin a tots els racons de la nostra societat com una invitació a cooperar econòmicament amb les iniciatives d’aquests missioners que, a més de dur a terme l’essència de la seva vocació, ajuden en el menjar, en la malaltia, en l’ensenyament de tants germans que els falta un mínim vital per al seu desenvolupament. Que l’admiració i el reconeixement als més de deu mil missioners espanyols escampats pel món es tradueixi en una ajuda perquè puguin continuar la seva missió. Ells ho agrairan i Déu beneirà la vostra generositat.