En defensa de tota vida

Tot això és convenient recordar-ho, una vegada més, en aquests moments en què s’han aprovat lleis al nostre país encaminades a debilitar la protecció de la vida humana. Al concebut i no nascut esperant el seu moment en el si matern se li endossa una llei que permet la seua eliminació arribant a expandir la idea d’un fals “dret” de la dona sobre la realitat humana que porta al seu cos. L’anomenada llei de l’avortament.

I també una altra llei proposa l’eliminació de la vida d’un malalt o ancià apel·lant a la compassió perquè no pateixi més en aquest món però que sigui un tercer, un sanitari, el que s’encarregui de l’“assumpte” obviant les conviccions més profundes d’uns i d’altres i assenyalant amb futures llistes els qui no se sotmetin a la legislació vigent. Tot molt “legal” i molt “lliure”. L’anomenada llei de l’eutanàsia.

Hi ha altres lleis que soscaven els fonaments de l’antropologia cristiana i els seus promotors se sorprenen que milions de conciutadans no vulguin acceptar aquestes orientacions per a la nostra societat. És procedent recordar la fortalesa de molts màrtirs al llarg de la història per no acceptar determinats plantejaments contraris a la voluntat del Déu de les promeses o per resistir fins a la mort davant la injustícia d’algunes lleis.Davant d’aquesta situació, per desgràcia acceptada socialment, es pretén que l’Església catòlica condescendeixi en la seua comprensió. Recordem que fa poques setmanes es va firmar per part de moltes confessions religioses un comunicat en defensa de la vida humana i en contra de la legislació que condueix a la mort.

Encara que l’assumpte que ens ocupa és molt més ampli; afecta altres grups humans sense conviccions religioses i es resisteixen a acceptar postulats, canviants amb certa facilitat, com ocorre en les legislacions d’altres països, segons les notícies que arriben.L’Església s’ha expressat amb molta claredat i contundència en favor de la vida i no ha transigit mai a afavorir la mort provocada de l’ésser humà perquè destorba, no serveix o no s’ajusta als mateixos interessos personals o familiars. Tots els cristians ho sabem i, davant d’alguns dubtes, recorrem amb freqüència al Catecisme perquè enforteixi les nostres pròpies conviccions. No és una novetat que molts catòlics, tant seglars com preveres i bisbes, facin afirmacions públiques en contra d’aquestes lleis i no vulguin renunciar a la llei de Déu.

Davant d’això alguns pretenen caricaturitzar aquesta opinió dels creients o agermanar-la amb alguna opció política per desvirtuar les seues afirmacions. Fins i tot se’n burlen o amenacen els qui desitgen pregar per salvar vides humanes o es neguen a col·laborar com a executors de mort.Amb excessiva facilitat es parla de retrocés o de progrés a l’hora de qualificar lleis, opinions i actituds davant de la vida i la mort dels éssers humans. Els cristians no volem agradar o estar a gust amb aquestes útils opcions en favor de la mort; volem mostrar coherència amb la fe ensenyada per l’Església i que afecta la vida diària.