La memòria anual de Càritas

Tots recordeu la del Corpus és una festa molt popular i embolcallada amb una gran quantitat de tradicions i iniciatives religioses i culturals que venen del segle XVI, quan s’implanta en carrers i places del món catòlic l’adoració a Jesucrist Eucaristia en un ostensori, anomenat custòdia, portat en processó per sacerdots i diaques, acompanyat per gran quantitat de fidels que hi participen i altres molts que l’observen amb veneració i respecte. A això s’hi sumen cants i música, flors i catifes, tapissos i balcons engalanats que ajuden a visualitzar la importància fonamental del Senyor enmig de la història de les nostres comunitats. Els missatges que les Càritas diocesanes han utilitzat enguany com a mitjà per arribar a tots els sectors socials se centren en el sentit de la vista actualitzant aquell passatge en què Jesucrist cura un cec de naixement.

A part de recordar el fet, es busca implicar cadascun de nosaltres en com veiem el nostre món i com destaquem en les nostres prioritats la visió de la pobresa, de la marginació, del descart dels germans que pateixen i necessiten la cura i la preocupació de tots. Se’ns demana no tancar els ulls a la realitat de les desigualtats i de les injustícies; al contrari, col·laborar amb tothom, tenint la mateixa mirada del Senyor vers a la persona que pateix. Entre aquests missatges n’hi ha un de molt gràfic: “Tu hi tens molt a veure.

Som oportunitat, som esperança.” Celebrem el Dia de la Caritat amb el propòsit d’interpel·lar i convidar a prendre part en la vida social que tots compartim. Celebrar aquest dia des de l’adoració a Jesucrist als carrers i amb la nostra assistència als actes a les nostres parròquies, això és participar en el banquet del Regne anunciat, combregar el seu cos i sang i el seu estil de vida, manifestat en l’amor de Déu a la humanitat i l’esforç continu treballant la fraternitat des de la visió de la paternitat divina. Ho he repetit en comentaris d’anys anteriors: l’adoració i l’acció van indissolublement unides; no es contraposen ni són disjuntives.

Complementen la vida en cadascun dels àmbits personals i comunitaris. En el cas de la nostra diòcesi, ens crida l’atenció el creixent interès que existeix per conèixer les accions de l’Església, de Càritas, en favor dels necessitats “de la porta del costat”, perquè ningú no dubta que hi ha carències, dificultades per sobreviure, pobresa al nostre voltant. I, d’alguna manera, tots som responsables del benestar que s’aconsegueix per uns i la falta de mínims recursos que aclaparen altres sectors socials.

Ens podem plantejar la mateixa pregunta que Jesús feia al cec de Jericó: “Què vols que faci per tu?” (Mc 10,51).El proper dimecres dia 7 s’ha preparat una roda de premsa amb una presentació de la memòria referida del 2022. Acostuma a tenir molt bona acollida per part de tots i això ens alegra, ens estimula, a més, per augmentar la nostra atenció als més desafavorits en aquest any i als següents. A les parròquies i a tots els centres hi ha abundant informació sobre l’assumpte.

En nom de tots vosaltres agraeixo la tasca d’aquella gent “de” Càritas que fa possible aquesta campanya que ens agermana a tots.